Si esteu desenvolupant una aplicació i necessiteu icones pels menús o barres d'eines, un bon lloc per trobar-ne és http://www.iconfinder.com/. Hi trobareu de tot, i de bona qualitat.
Sorprenentment, però, alguns paquets d'icones estan llicenciats sota llicència GPL, tal com es pot veure en la imatge.
Evidentment, el més adequat seria utilitzar una llicència tipus Creative Commons, que deixa perfectament clars els drets que es volen preservar. Tampoc no sembla que hi hagi problema amb la llicència LGPL.
En canvi, he vist debats intensos als fòrums sobre si un programa que utilitza, ni que sigui una sola icona GPL, passa a ser GPL o no (i per tant, si s'ha de distribuir tot el seu codi font, o no). Al meu entendre, el problema és que la llicència GPL no deixa clar si l'autor de l'icona vol protegir el codi font de la icona (la imatge) o el seu ús en un programa comercial.
El meu consell: no utilitzar icones GPL en programes comercials. Ho veieu igual?
Informació tecnològica en català, anomenada i desada al bloc. Per a mi, per a tothom.
4 de setembre del 2011
Icones sota llicència GPL?
11 d’agost del 2011
Ubuntu One passa de 2 a 5GB
Despistat com sóc, no m'he adonat fins ara que l'Ubuntu One, el servei de sincronització de fitxers al núvol d'Ubuntu (o hauria de dir Canonical) ha passat d'oferir 2GB a 5GB. I tot gratuït.
El millor de tot és que el canvi s'ha fet de forma transparent, és a dir, que els que ja disposàvem d'un compte ens hem trobat amb més espai sense haver de fer res.
La veritat és que jo treballo tant amb el Dropbox com amb l'Ubuntu One, però amb aquesta nova injecció d'espai i el funcionament molt més estable i transparent amb Natty, he de dir que ha guanyat molts punts. No trobeu?
El millor de tot és que el canvi s'ha fet de forma transparent, és a dir, que els que ja disposàvem d'un compte ens hem trobat amb més espai sense haver de fer res.
La veritat és que jo treballo tant amb el Dropbox com amb l'Ubuntu One, però amb aquesta nova injecció d'espai i el funcionament molt més estable i transparent amb Natty, he de dir que ha guanyat molts punts. No trobeu?
4 d’agost del 2011
Compartir carpetes a Ubuntu: Samba fàcil i per tothom
Sovint necessitem compartir carpetes entre ordinadors Linux i/o sistemes Windows. A Ubuntu necessitem tenir el Samba instal·lat i definir les carpetes que volem compartir, i en quines condicions. Això es pot fer gràficament, amb una petita utilitat que sovint es desconeix, ja que no ve per defecte. La podem afegir al sistema amb:
Fet això anirem a "Preferències -> Usuaris Samba", i hi afegirem els usuaris que volem que tinguin accés a les carpetes compartides del servidor:
Ara ja estem en condicions de definir una nova carpeta compartida amb "Fitxer -> Afegeix compartit" o directament amb la icona de la creu verda. A les opcions bàsiques naveguem a la carpeta que volem compartir, posem un nom al recurs i decidim si volem que sigui visible a la xarxa o si serà només de lectura:
Finalment, a les opcions d'accés podem escollir els usuaris que hi tindran accés, o si volem que sigui públic:
I d'aquesta manera tan senzilla podem escollir quins usuaris tindran accés a les carpetes compartides del nostre servidor Linux. I tot de manera gràfica!
$ sudo apt-get install system-config-samba... i la invoquem amb "samba" des del Dash, si estem al Natty. El primer que farem serà anar a "Preferències -> Paràmetres de servidor". A "Bàsic" indicarem el grup de treball i com volem que s'identifiqui el servidor. La part més interessant està a "Seguretat", on hem d'especificar que volem que l'identificació en el servidor sigui mitjançant un compte d'usuari (recomanat), i si volem, o no, un compte per convidats:
Fet això anirem a "Preferències -> Usuaris Samba", i hi afegirem els usuaris que volem que tinguin accés a les carpetes compartides del servidor:
Ara ja estem en condicions de definir una nova carpeta compartida amb "Fitxer -> Afegeix compartit" o directament amb la icona de la creu verda. A les opcions bàsiques naveguem a la carpeta que volem compartir, posem un nom al recurs i decidim si volem que sigui visible a la xarxa o si serà només de lectura:
Finalment, a les opcions d'accés podem escollir els usuaris que hi tindran accés, o si volem que sigui públic:
I d'aquesta manera tan senzilla podem escollir quins usuaris tindran accés a les carpetes compartides del nostre servidor Linux. I tot de manera gràfica!
Etiquetes de comentaris:
compartir carpetes,
Samba,
trucs,
Ubuntu
30 de juliol del 2011
Edició de vídeos TDT en format TS capturats per un Blu:Sens T14
Fa uns dies us comentava com editar vídeos en format MPG gravats des de la TDT. Avui comentaré com fer el mateix amb el format que grava el sintonitzador TDT Blu:Sens T14, que genera uns fitxers *.TS. És tracta d'un format Transport Stream, que és similar a un MPEG, però amb diversos canals per vídeo, àudio i subtítols, tot junt.
De fet, el mètode serà el mateix que per editar els MPG i, per tant, no el repetiré aquí. Simplement, cal utilitzar un codi lleugerament diferent:
Bàsicament, el que es fa és unir els fitxer *.ts d'una gravació en un de sol (000_all.ts). Després, s'extreu d'ell el vídeo i àudio desitjats. Tota la màgia es troba a la línia:
Si no teniu instal·lat el ffmpeg en el vostre sistema, el podeu afegir com sempre:
De fet, el mètode serà el mateix que per editar els MPG i, per tant, no el repetiré aquí. Simplement, cal utilitzar un codi lleugerament diferent:
Bàsicament, el que es fa és unir els fitxer *.ts d'una gravació en un de sol (000_all.ts). Després, s'extreu d'ell el vídeo i àudio desitjats. Tota la màgia es troba a la línia:
ffmpeg -i $DIR/000_all.ts -map 0:0 -vcodec copy \
-map 0:1 -acodec copy $DIR/000_all.mpg
...on el map 0:0 extreu el vídeo i el map 0:1 extreu el primer àudio (català). També es podria extreure el segon àudio, típicament la versió original, amb map 0:2. Un cop fet això, es genera un MPG i l'editem amb l'avidemux.Si no teniu instal·lat el ffmpeg en el vostre sistema, el podeu afegir com sempre:
$ sudo apt-get install ffmpegI ara, a editar vídeos !
20 de juliol del 2011
Edició de vídeos MPEG capturats a la TDT
El meu reproductor de TDT pot gravar en format MPEG. Però, entre altres coses, parteix les gravacions en blocs de 1GB aproximadament, tal com podeu veure a continuació:
Això dificulta l'edició del vídeo i, a més a més, hi ha el tema de la desincronització de l'àudio que acostuma a aparèixer quan unim els fitxers i editem el vídeo per treure els anuncis.
Finalment, però, m'he decidit a generar un petit programa en Bash per poder fer aquesta tasca de manera més automàtica. En primer lloc, ens assegurarem de disposar de les eines adequades. Per fer-ho fàcil, hem d'afegir al Synaptic un repositori binari pel mediainfo:
Fet això, executarem el programa i ens demanarà el directori on hi ha els vídeos originals que volem editar:
En escollir el directori, el programa ens genera un fitxer '000_all.mpg' que no és altre cosa que la unió dels trossos. Això pot trigar una estona, ja que s'han de copiar uns quants GB. Paciència.
En acabat, el programa utilitza el mediainfo per donar-nos informació sobre el retard de l'àudio respecte del vídeo en el fitxer resultant:
Tot seguit, ens obre automàticament l'avidemux per poder editar els anuncis. El primer cop ens demanarà per indexar el fitxer, i li hem de dir que sí:
Quan acaba, ens obre el vídeo. El primer que hem de fer és marcar el retard de l'àudio i posar-hi el temps que ens ha dit abans (-257ms en l'exemple). I també hem de canviar el format de sortida, tal com es veu a la imatge.
A partir d'aquí, editem els anuncis i gravem amb el nom que decidim. I a gaudir-ne!
Això dificulta l'edició del vídeo i, a més a més, hi ha el tema de la desincronització de l'àudio que acostuma a aparèixer quan unim els fitxers i editem el vídeo per treure els anuncis.
Finalment, però, m'he decidit a generar un petit programa en Bash per poder fer aquesta tasca de manera més automàtica. En primer lloc, ens assegurarem de disposar de les eines adequades. Per fer-ho fàcil, hem d'afegir al Synaptic un repositori binari pel mediainfo:
deb http://ppa.launchpad.net/shiki/mediainfo/ubuntu natty mainTot seguit instal·lem:
$ sudo apt-get install mediainfo avidemux zenityPodeu veure el codi del programa tot seguit (si el descarregueu, recordeu donar-li propietats d'execució):
Fet això, executarem el programa i ens demanarà el directori on hi ha els vídeos originals que volem editar:
En escollir el directori, el programa ens genera un fitxer '000_all.mpg' que no és altre cosa que la unió dels trossos. Això pot trigar una estona, ja que s'han de copiar uns quants GB. Paciència.
En acabat, el programa utilitza el mediainfo per donar-nos informació sobre el retard de l'àudio respecte del vídeo en el fitxer resultant:
Tot seguit, ens obre automàticament l'avidemux per poder editar els anuncis. El primer cop ens demanarà per indexar el fitxer, i li hem de dir que sí:
Quan acaba, ens obre el vídeo. El primer que hem de fer és marcar el retard de l'àudio i posar-hi el temps que ens ha dit abans (-257ms en l'exemple). I també hem de canviar el format de sortida, tal com es veu a la imatge.
A partir d'aquí, editem els anuncis i gravem amb el nom que decidim. I a gaudir-ne!
17 de juliol del 2011
Càmera de vigilància a Ubuntu per 25€?
Si gaudiu de l'Ubuntu al vostre ordinador, podeu tenir un sistema de vídeo vigilància de baix cost gràcies a una webcam i al magnífic programa Motion.
El primer és escollir la webcam. La meva opció ha estat una Logitech HD Webcam C270h. La podeu comprar per menys de 25€, posada a casa i tot, i permet gravar vídeo HD 720p, és a dir, que grava a 1280x720p. Logitech és una marca ben coneguda, i té un bon suport per Linux. En tot cas, però, comproveu que la càmera que compreu tingui suport UVC (USB Video Class), ja que així us funcionarà amb els controladors genèrics.
Per instal·lar el Motion, no tindreu cap problema, ja que està en els repositoris:
Quan ja hem comprovat que tot funciona adequadament, podem fer que el Motion s'inicii com a dimoni editant l'opció del fitxer de configuració:
El programa té moltes opcions més per configurar, com per exemple si volem controlar la càmera remotament. En tot cas, això seria per articles posteriors. De moment, si us animeu a provar-ho, ja em direu què tal us funciona.
El primer és escollir la webcam. La meva opció ha estat una Logitech HD Webcam C270h. La podeu comprar per menys de 25€, posada a casa i tot, i permet gravar vídeo HD 720p, és a dir, que grava a 1280x720p. Logitech és una marca ben coneguda, i té un bon suport per Linux. En tot cas, però, comproveu que la càmera que compreu tingui suport UVC (USB Video Class), ja que així us funcionarà amb els controladors genèrics.
Per instal·lar el Motion, no tindreu cap problema, ja que està en els repositoris:
$ sudo apt-get install motionAmb això ja el podríeu començar a utilitzar de seguida, ja que ve configurat amb unes bones opcions per defecte. Però segurament voldreu adaptar-lo a les vostres necessitats. Caldrà editar el seu fitxer de configuració amb:
$ gksudo gedit /etc/motion/motion.conf &El fitxer és llarg, però està ben documentat. Llegint els comentaris podeu anar veient quines opcions cal canviar per ajustar el programa a les vostres necessitats. En el meu cas, he tocat les següents opcions:
# Norma de vídeo a utilitzar: 0 (PAL), 1 (NTSC), 2 (SECAM) norm 0 # Resolució de la càmera width 1280 height 720 framerate 25 # Opcions del vídeo gravat: tipus MP4, amb alta qualitat ffmpeg_variable_bitrate 2 ffmpeg_video_codec mpeg4 # Dibuixa una caixa al voltant del que es mou a la imatge. locate on # Text per identificar la càmera (sobretot si n'hi ha més d'una) text_left LOGITECH C270H %t # Mida gran, ja que la imatge és de gran resolució text_double on # Directori on es guarden les imatges i els vídeos. Cal canviar-lo. # Una bona opció és apuntar a un directori dins del Dropbox. target_dir /tmp/motionAra ja estem a punt per provar-lo. Des del terminal:
$ sudo motionI tot seguit obrim el navegador i anem a l'adreça:
http://localhost:8081Veurem en directe el que està passant a davant de la càmera, mentre es guarden les imatges i vídeos al directori que li hem indicat. Tot seguit podeu veure com queda registrat el meu bolígraf fent moure l'aranya de plàstic en l'escena:
Quan ja hem comprovat que tot funciona adequadament, podem fer que el Motion s'inicii com a dimoni editant l'opció del fitxer de configuració:
daemon onRecordeu que, a partir d'ara, cada vegada que canvieu la configuració heu de reiniciar el servei amb:
$ sudo /etc/init.d/motion restart
El programa té moltes opcions més per configurar, com per exemple si volem controlar la càmera remotament. En tot cas, això seria per articles posteriors. De moment, si us animeu a provar-ho, ja em direu què tal us funciona.
8 de juliol del 2011
Video HD amb APU E-350? Sí, però... no encara.
Fa uns dies posava en marxa un ordinador basat en la nova APU E-350 de AMD, que promet acceleració de vídeo HD en la GPU. Avui he volgut comprovar fins a quin punt està madur aquest tema.
D'entrada, he de dir que s'hi està treballant força, sobretot des del XBMC, on he trobat ajuda en els seus fòrums. Malgrat tot, he de dir que el procés no és senzill, ja que necessita:
El problema ve del fet que el VLC requereix una versió de la llibreria libva-x11 que és incompatible amb una de les que necessita el MPlayer per poder usar l'acceleració VAAPI, i que he hagut d'instal·lar a mà.
Un altre problema és que no tots els tipus de vídeo són accelerats, només VC1. H.264, DIVX/XVID, pel que ens podem trobar que per altres formats tinguem un ús de processador més elevat.
En resum, he de dir que de moment el tema està encara molt verd. La meva recomanació és que si no sou experts usuaris d'Ubuntu als qui els agraden les emocions fortes, no us hi poseu i espereu un temps.
En el meu cas, he tornat enrere per tenir el sistema estable, i el més segur és que recuperi la meva targeta CrystalHD, per reproduir vídeo fàcilment fins que vinguin temps millors per les APU d'AMD.
D'entrada, he de dir que s'hi està treballant força, sobretot des del XBMC, on he trobat ajuda en els seus fòrums. Malgrat tot, he de dir que el procés no és senzill, ja que necessita:
- Posar la darrera versió del kernel 2.6.39-0, afegint-hi un parell de pegats.
- Afegir llibreries retocades per obtenir l'acceleració VAAPI (acceleració per maquinari d'Ati/AMD).
- Posar els darrers controladors d'ATI/AMD, Catalyst 11.6, als quals també s'han d'afegir pegats per funcionar sobre el darrer nucli, el 2.6.39.
- Compilar manualment el XBMC o el MPlayer.
El problema ve del fet que el VLC requereix una versió de la llibreria libva-x11 que és incompatible amb una de les que necessita el MPlayer per poder usar l'acceleració VAAPI, i que he hagut d'instal·lar a mà.
Un altre problema és que no tots els tipus de vídeo són accelerats, només VC1. H.264, DIVX/XVID, pel que ens podem trobar que per altres formats tinguem un ús de processador més elevat.
En resum, he de dir que de moment el tema està encara molt verd. La meva recomanació és que si no sou experts usuaris d'Ubuntu als qui els agraden les emocions fortes, no us hi poseu i espereu un temps.
En el meu cas, he tornat enrere per tenir el sistema estable, i el més segur és que recuperi la meva targeta CrystalHD, per reproduir vídeo fàcilment fins que vinguin temps millors per les APU d'AMD.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












