Sempre que arriba una nova versió d'Ubuntu podem tenir algun petit inconvenient en actualitzar (p.e. perdre la integració de RabbitVCS al navegador de fitxers).
Un altre d'aquests petits inconvenients és que ara, per defecte, quan fem clic sobre un fitxer script executable l'obre amb l'aplicació per defecte, enlloc de preguntar-no si el volem executar directament.
Per restablir el comportament anterior, n'hi ha prou d'anar al navegador de fitxers Nautilus, Menú de Fitxers, Preferències i a la llengüeta Comportament seleccionar l'opció desitjada:
I ja ho tornarem a tenir tot com abans:
Informació tecnològica en català, anomenada i desada al bloc. Per a mi, per a tothom.
7 de maig del 2013
1 de maig del 2013
RabbitVCS a Ubuntu Raring 13.04
RabbitVCS és un gestor gràfic de control de versions. S'utilitza especialment en programació, per mantenir un control fàcil dels canvis que es fan en el codi per part d'un grup de desenvolupadors.
El problema és que les dues darreres versions d'Ubuntu (des de 12.10 Quantal) trenquen la seva integració amb el navegador de fitxers Nautilus: es perden els menús contextuals (i les icones).
Per recuperar el seu funcionament normal a Ubuntu 13.04 Raring, que ha sortit just la setmana passada, cal fer el següent:
Ja només falta obrir de nou el Nautilus des del Dash per comprovar que tornem a tenir les opcions del RabbitVCS.
I ja no tindrem excusa per no tornar a la feina!
El problema és que les dues darreres versions d'Ubuntu (des de 12.10 Quantal) trenquen la seva integració amb el navegador de fitxers Nautilus: es perden els menús contextuals (i les icones).
Per recuperar el seu funcionament normal a Ubuntu 13.04 Raring, que ha sortit just la setmana passada, cal fer el següent:
- Descarregar el fitxer RabbitVCS.py actualitzat a la darrera versió.
- Copiar-lo al seu lloc, substituint el que hi hagi actualment instal·lat al sistema.
- Corregir la referència a una llibreria python, creant un enllaç simbòlic.
- Tancar el navegador de fitxers Nautilus.
$ sudo cp RabbitVCS.py /usr/share/nautilus-python/extensions/
$ sudo ln -s /usr/lib/x86_64-linux-gnu/libpython2.7.so.1.0 \
/usr/lib/libpython2.7.so.1.0
$ nautilus -q
Ja només falta obrir de nou el Nautilus des del Dash per comprovar que tornem a tenir les opcions del RabbitVCS.
I ja no tindrem excusa per no tornar a la feina!
18 d’abril del 2013
Un espiadimonis i un ocell robòtics de FESTO
De tant en tant m'agrada comentar alguna cosa de robòtica, com ara l'eixam d'helicòpters en formació o un robot bípede caminant per la corda fluixa. I si pot ser, amb un vídeo i poques paraules.
Avui no serà menys. Ja feia temps que volia posar alguna cosa de FESTO. El treball que han fet amb l'espiadimonis robòtic és magnífic. Però mireu-ho vosaltres mateixos:
I si en voleu més, vegeu també el vídeo del seu ocell mecànic. No té pèrdua:
Impressiona, veritat?
Avui no serà menys. Ja feia temps que volia posar alguna cosa de FESTO. El treball que han fet amb l'espiadimonis robòtic és magnífic. Però mireu-ho vosaltres mateixos:
I si en voleu més, vegeu també el vídeo del seu ocell mecànic. No té pèrdua:
Impressiona, veritat?
12 d’abril del 2013
Waze: una bona alternativa a Google Maps
Sóc dels conversos a Waze. Ho confesso. Un familiar me'l va recomanar i des de llavors, no he tornat a Google Maps. Per què?
Els avisos donats pels usuaris són molt efectius. En la imatge de sota es pot veure com es mostren, tant si tenim un destí marcat (dreta) com si no (centre). Si us hi fixeu, veureu que fins i tot fa una estimació de la velocitat (zona taronja de l'imatge del centre). Finalment, a l'esquerra, es pot apreciar com es visualitzen al mapa els altres usuaris del Waze. I també que obté finançament per publicitat, posicionant les botigues del patrocinador en el mapa.
I tot això sense parlar-vos de les possibilitats que té si l'uniu a una xarxa social: enviar rutes, saber on estan i quan triguen en arribar les visites, avisar d'aparcaments propers als amics, etc...
En resum, una aplicació que val molt la pena. Proveu-la, ja em direu.
- Waze és un navegador lliure basat en les aportacions de la comunitat.
- El navegador està completament en català i dóna les indicacions pas a pas.
- Encara que no té les veus en català, pots escollir si posar-les en anglès o castellà. I no decideix fer un simple "pip", oi Google Maps?
- Les indicacions en les rotondes són fantàstiques. Et diu clarament quina sortida has d'agafar.
Els avisos donats pels usuaris són molt efectius. En la imatge de sota es pot veure com es mostren, tant si tenim un destí marcat (dreta) com si no (centre). Si us hi fixeu, veureu que fins i tot fa una estimació de la velocitat (zona taronja de l'imatge del centre). Finalment, a l'esquerra, es pot apreciar com es visualitzen al mapa els altres usuaris del Waze. I també que obté finançament per publicitat, posicionant les botigues del patrocinador en el mapa.
I tot això sense parlar-vos de les possibilitats que té si l'uniu a una xarxa social: enviar rutes, saber on estan i quan triguen en arribar les visites, avisar d'aparcaments propers als amics, etc...
En resum, una aplicació que val molt la pena. Proveu-la, ja em direu.
4 d’abril del 2013
Identificar el maquinari (HW) del (nostre) PC
Segur que més d'un cop us heu trobat que necessiteu identificar el maquinari (o hardware) d'un PC. El "Monitor del sistema" d'Ubuntu ens dona una informació bàsica que sovint és suficient, p.e. per saber la memòria instal·lada, el processador o si estem treballant amb una versió del sistema de 32 o 64 bits.
Però si en voleu més detalls, sempre es poden instal·lar utilitats addicionals amb:
Tal com es pot comprovar a la imatge, la informació que ens dóna és força detallada.
Però si encara volem més detalls, podem executar hardinfo des del Dash, on apareix com a "System Profiler and Benchmark":
Aquí, a més de tenir un munt de detalls sobre el nostre sistema i maquinari, també podem fer Benchmarks senzills per comprovar com es comporta el nostre ordinador.
La darrera utilitat és lshw-gtk, que és un entorn gràfic que executem des del Dash escrivint "Hardware Lister". Amb això ens obre una finestra i el primer que haurem de fer és "Refresh". Això ens obrirà una nova columna "Motherboard". Cal que fem doble clic per obrir els detalls en una nova columna. Sí, ja ho sé: podria ser més intuïtiu.
Però jo l'utilitzo perquè és el que dóna més detalls sobre el tipus de memòria instal·lada, tal com es pot veure a la imatge de sota:
En resum, diverses opcions gràfiques per saber què tenim en un PC, tant a nivell de maquinari com de sistema. A gust del consumidor.
Però si en voleu més detalls, sempre es poden instal·lar utilitats addicionals amb:
$ sudo apt-get install sysinfo hardinfo lshw-gtkPodem executar la utilitat sysinfo des del Dash i de seguida s'ens obre una finestra amb diferents apartats:
Tal com es pot comprovar a la imatge, la informació que ens dóna és força detallada.
Però si encara volem més detalls, podem executar hardinfo des del Dash, on apareix com a "System Profiler and Benchmark":
Aquí, a més de tenir un munt de detalls sobre el nostre sistema i maquinari, també podem fer Benchmarks senzills per comprovar com es comporta el nostre ordinador.
La darrera utilitat és lshw-gtk, que és un entorn gràfic que executem des del Dash escrivint "Hardware Lister". Amb això ens obre una finestra i el primer que haurem de fer és "Refresh". Això ens obrirà una nova columna "Motherboard". Cal que fem doble clic per obrir els detalls en una nova columna. Sí, ja ho sé: podria ser més intuïtiu.
Però jo l'utilitzo perquè és el que dóna més detalls sobre el tipus de memòria instal·lada, tal com es pot veure a la imatge de sota:
En resum, diverses opcions gràfiques per saber què tenim en un PC, tant a nivell de maquinari com de sistema. A gust del consumidor.
30 de març del 2013
Recuperant dades dun disc dur malmès (2)
Tal com vaig prometre, acabaré l'article sobre com recuperar dades d'un disc dur malmès. Havíem acabat de llegir el suport original (el disc dur) i tenim sobre un ordinador bo la imatge llegida amb ddrescue.
Si, pel motiu que sigui hem fet el procés en dues vegades i tenim dues imatges i dos fitxes de registre, el primer serà unir-los en un de sol:
Quan ja tenim una imatge final (suposem hddimage.img), i si l'estructura de directoris no està corrupte, la podem muntar directament i veure'n el seu contingut amb:
Si contenia errors, podem provar de reparar-los amb:
Si malgrat tots els esforços no podem reparar la partició per poder-la muntar i veure el seu contingut, sempre ens queda un parell de recursos finals. En primer lloc, tenim foremost:
En segon lloc tenim photorec (forma part del conjunt d'eines testdisk). El podem utilitzar amb:
I bé, aquestes són les eines que espero que mai no hàgiu de fer servir. Acabo com vaig començar, amb un savi consell que potser no apreciareu fins que ja sigui massa tard:
Feu còpies de seguretat de les vostres dades !!!
Imatge: 'Flood Files' http://www.flickr.com/photos/11018968@N00/859824333 Trobada a flickrcc.net
Si, pel motiu que sigui hem fet el procés en dues vegades i tenim dues imatges i dos fitxes de registre, el primer serà unir-los en un de sol:
$ sudo ddrescue -m recovery_2.log hddimage_2.img \
hddimage.img recovery.log
El resultat quedarà unit a hddimage.img i recovery.log.Quan ja tenim una imatge final (suposem hddimage.img), i si l'estructura de directoris no està corrupte, la podem muntar directament i veure'n el seu contingut amb:
$ sudo mkdir /media/hddrec $ sudo mount -o loop –t ntfs hddimage.img /media/hddrecAlternativament, la podem copiar sobre una nova partició d'un disc dur sa (COMPTE, s'esborrarà la partició destí i tot el seu contingut !!!), utilitzant la comanda següent:
$ sudo dd if=hddimage.img of=/dev/sdb1En aquest cas, s'ha copiat la imatge sobre la primera partició d'un disc extern a /dev/sdb. Lògicament, la partició destí ha de ser més gran, o com a mínim igual, que la partició original.
Si contenia errors, podem provar de reparar-los amb:
$ sudo ntfsfix /dev/sdb1I si tot va bé, ja la podrem muntar normalment. Com a darrer recurs, sempre podem deixar que sigui un sistema Windows qui provi de fer la reparació de la partició.
Si malgrat tots els esforços no podem reparar la partició per poder-la muntar i veure el seu contingut, sempre ens queda un parell de recursos finals. En primer lloc, tenim foremost:
$ sudo apt-get install foremost $ sudo foremost -i hddimage.img -o recovery_dirAquesta utilitat ens recupera els fitxers que troba a la imatge, llegint-los en brut (identificant capçaleres) i ens els agrupa per tipus. El problema és que perdem l'estructura de directoris i el nom dels fitxers, pel que ens podem trobar amb un mar de directoris i fitxers. Però pot ser el darrer recurs per recuperar aquell full de càlcul, base de dades, o el document de la tesi...
En segon lloc tenim photorec (forma part del conjunt d'eines testdisk). El podem utilitzar amb:
$ sudo apt-get install testdisk $ sudo foremost -i hddimage.img -o recovery_dirFunciona de manera similar al foremost, però enlloc d'agrupar els fitxers per tipus ho fa per directoris.
I bé, aquestes són les eines que espero que mai no hàgiu de fer servir. Acabo com vaig començar, amb un savi consell que potser no apreciareu fins que ja sigui massa tard:
Feu còpies de seguretat de les vostres dades !!!
Imatge: 'Flood Files' http://www.flickr.com/photos/11018968@N00/859824333 Trobada a flickrcc.net
26 de març del 2013
Recuperant dades dun disc dur malmès
Feu còpies de seguretat de les vostres dades. Això és la millor garantia de poder recuperar les vostres dades quan el disc dur falli. No si falla. Quan falli.
Feta l'advertència de rigor, vaig a documentar una sessió real de recuperació d'un disc dur d'un portàtil que es va fer malbé per una mala caiguda. Els símptomes inicials eren:
L'aplicació ddrescue ens permet anar recuperant part de les dades del disc dur en diferents sessions i utilitzant diverses estratègies, per anar-les afegint a una imatge que es va completant amb les noves dades. Per això utilitza un fitxer de registre on guarda informació sobre els sectors que ha anat llegint, quins sectors contenen errors, etc...
Per tant, és prioritari llegir de seguida la part corresponent al sistema de fitxers:
En cas que es generin errors, cal mirar de salvar com a mínim el primer MB (li deixem fins a tres re-intents de lectura, amb -r3) amb:
Tos seguit es llegeix la resta del disc (si encara aguanta):
La imatge mostra un moment del procés:
La bona notícia és que es va poder recuperar el 99.9% de les dades, inclosos els fitxers desitjats.
I com que ja m'he allargat molt per un sol article, deixaré per un altre dia com muntar i restaurar imatges, recuperar dades si el sistema de fitxers està malmès i altres cosetes relacionades. Serà aviat. De veritat.
Feta l'advertència de rigor, vaig a documentar una sessió real de recuperació d'un disc dur d'un portàtil que es va fer malbé per una mala caiguda. Els símptomes inicials eren:
- El windows (sic, què voleu, el portàtil no era pas meu) no arrenca.
- Al muntar el disc en una carcassa externa només es pot accedir a la partició de recuperació de fàbrica (típica d'un portàtil), però no a la del sistema i les dades (partició única, ja he dit que el portàtil no era meu!).
$ sudo apt-get install gddrescueLa primera cosa a tenir present a l'hora de recuperar un disc dur malmès, és que aquest pot morir del tot en qualsevol moment. Per tant, és important fer una còpia de les dades que es pugui sobre un altre disc dur, per poder treballar després amb aquesta imatge.
L'aplicació ddrescue ens permet anar recuperant part de les dades del disc dur en diferents sessions i utilitzant diverses estratègies, per anar-les afegint a una imatge que es va completant amb les noves dades. Per això utilitza un fitxer de registre on guarda informació sobre els sectors que ha anat llegint, quins sectors contenen errors, etc...
Per tant, és prioritari llegir de seguida la part corresponent al sistema de fitxers:
$ ddrescue -i0 -s50M /dev/sdc3 hddimage.img recovery.logAmb aquesta comanda llegim la tercera partició dels disc dur /dev/sdc i creem una imatge hddimage.img i un fitxer de registre recovery.log en el directori actual. En concret llegim 50 MB (-s50M) a partir de l'inici de la partició (-i0).
En cas que es generin errors, cal mirar de salvar com a mínim el primer MB (li deixem fins a tres re-intents de lectura, amb -r3) amb:
$ ddrescue -i0 -s1M -d -r3 /dev/sdc3 hddimage.img recovery.logEn el meu cas vaig poder recuperar aquesta part sense problemes, en qüestió de minuts. A partir d'aquí, cal salvar les dades bones el més ràpidament possible:
$ ddrescue -v -i0 --min-read-rate=1M --no-split \
/dev/sdc3 hddimage.img recovery.log
La comanda força una velocitat de lectura mínima de 1 Mbps. És a dir, que es saltarà els sectors malmesos per llegir primer els que són correctes. Si el disc està força bé, anirà ràpid, però en el meu cas, el disc estava "trinxat", amb molts sectors tocats i saltejats, pel que va ser un procés lent. Calculo que ben bé unes 40 hores, que van permetre recuperar un 95% de les dades. Com acostuma a passar, no va poder recuperar els fitxers més preuats.Tos seguit es llegeix la resta del disc (si encara aguanta):
$ sudo ddrescue -v -i0 /dev/sdc3 hddimage.img recovery.log $ sudo ddrescue -v -i0 -r3 /dev/sdc3 hddimage.img recovery.logLes dues comandes proven de llegir la part pendent del disc, la primera directament, la segona amb tres re-intents. Aquest procés va trigar en el meu cas al voltant de 500 hores (més de dues setmanes i mitja, nit i dia funcionant). Creieu-me: feu còpies de seguretat de les vostres dades.
La imatge mostra un moment del procés:
La bona notícia és que es va poder recuperar el 99.9% de les dades, inclosos els fitxers desitjats.
I com que ja m'he allargat molt per un sol article, deixaré per un altre dia com muntar i restaurar imatges, recuperar dades si el sistema de fitxers està malmès i altres cosetes relacionades. Serà aviat. De veritat.
Etiquetes de comentaris:
ddrescue,
disc dur,
recuperar dades,
trucs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








