28 d’octubre de 2013

Ubuntu Saucy 13.10 i els servidors web virtuals (VirtualHost)

Amb l'actualització a Ubuntu Saucy 13.10 m'he trobat que no em funcionaven els diferents projectes web que tenia en el servidor local.

El problema té fàcil solució. Resulta que Ubuntu ha actualitzat la versió del servidor Apache, tal com es pot veure amb la comanda:
$ apache2 -v
Server version: Apache/2.4.6 (Ubuntu)
Server built:   Aug  9 2013 14:28:56

En resum, simplement hem de fer que el fitxer que conté les declaracions del servidors virtuals acabi en .conf i reiniciar Apache:
$ cd /etc/apache2/sites-available
$ sudo mv vhosts vhosts.conf
$ sudo service apache2 restart

I ja ho tenim.

25 d’octubre de 2013

Recuperar la Paperera en una partició enllaçada (o en un altre disc dur)

Un disc dur SSD és una gran compra, ja us ho asseguro (per dades de rendiment més concretes, em remeto a l'article anterior).

Segurament, l'únic problema és que té l'espai limitat, sobretot comparat amb els discs mecànics, que fàcilment poden tenir diversos TB. Per aquest motiu, algunes carpetes del directori d'usuari, les més pesades, les he mogut cap a un disc mecànic.

Però m'he trobat que ara ja no puc enviar res del que es troba en aquest disc enllaçat a la paperera. O ho suprimeixo definitivament, o no ho puc esborrar. Això passa perquè, si Ubuntu ho enviés a la paperera, en realitat s'hauria de copiar sobre el disc SSD (que és on tinc la carpeta d'usuari).

Però no patiu, que hi ha solució: es tracta de crear una nova paperera per al nostre usuari en el directori arrel del disc dur mecànic:
$ cd /home/HDD
$ sudo mkdir .Trash-1000
$ sudo chown usuari:usuari .Trash-1000/
$ nautilus -q

  1. En primer lloc anem a la carpeta arrel on tenim muntat el disc dur mecànic o la partició (enlloc de /home/HDD utilitzeu el vostre directori arrel). 
  2. En segon lloc creem una carpeta que servirà de paperera pel nostre usuari (1000 és l'identificador d'usuari quan només en tenim un de creat). 
  3. Tot seguit, canviem la propietat d'aquesta carpeta (enlloc d'usuari, utilitzeu el nom que us correspongui).
  4. Finalment, tanquem el navegador de fitxers, nautilus.
Ara ja podem tornar a obrir el navegador de fitxers i utilitzar la paperera normalment, també en el disc mecànic. Fàcil, no?

20 d’octubre de 2013

SSD Samsung 840 EVO: revisió i test de velocitat en Ubuntu

Ja feia temps que tenia ganes d'afegir un disc SSD a l'ordinador. Si no ho havia fet abans era perquè dubtava entre les versions Pro (més ràpida) i normal (molt bona relació preu/GB) de la sèrie 840 de Samsung. Fa ben poc, Samsung ha tret els nous models 840 EVO, que milloren les prestacions dels 840, acostant-se a la sèrie 840 Pro, alhora que mantenen la magnífica relació preu/GB. Afegim-hi la sortida d'Ubuntu Saucy, i ja tinc l'excusa perfecte: una instal·lació neta del nou Ubuntu sobre SSD.

Dit i fet. El rebo puntualment, juntament amb un adaptador per poder-lo muntar en l'espai d'un disc dur normal de 3.5".


El disc ve "pelat". Sense cap cable, ni tan sols cargols per muntar-lo (per això vaig demanar l'adaptador a part). Si necessiteu tot el conjunt, podeu demanar l'opció "upgrade-kit". Si que porta, en canvi, un CD per fer la migració de l'antic disc al nou amb el programari Samsung Magician. Sembla ser que està molt bé, però com que jo volia una instal·lació neta, no l'he fet servir per res.


El muntatge físic del disc és senzill. No difereix de muntar un disc SATA normal. Un cop instal·lat el disc, cal anar a la BIOS i activar el mode AHCI (per defecte estava a IDE). És una opció que pot costar de trobar, ja que depèn de la BIOS, però sol ser necessari per tal que el disc SSD sigui reconegut.

Durant el muntatge físic, també vaig aprofitar per fer neteja de la caixa, que havia agafat un bon munt de pols. El ventilador de la CPU, en concret, encara no sé ni com rodava. De fet, la temperatura de la CPU ha passat d'estar al voltant de 50ºC a uns modestos 35-40ºC. He guanyat en silenci també per aquest costat. Nota mental: netejar la caixa del PC i els ventiladors almenys un cop a l'any.

I directe a les proves de rendiment. En primer lloc, el test de referència d'Ubuntu:


A la vista dels resultats, sovint ens quedem en els més de 540MB/s de lectura i 415MB/s d'escriptura. Això és 10 cops més ràpid que un disc dur clàssic. Però no oblidem el temps d'accés. Aquests 0,04 ms són més de 400 vegades més ràpid que un disc normal (compareu els resultats amb els d'un disc normal analitzats aquí).

Anem ara a tests més tècnics. Comprovem la velocitat de lectura amb l'utilitat hdparm:

Els resultats mostren més de 500 MB/s de velocitat de lectura i, quan tenim la informació a la memòria cau, uns impressionants 13 GB/s!

Finalment, faig proves seguint el mètode indicat a la wiki d'Arch Linux:


En primer lloc s'escriu un fitxer de més d'un GB a uns impressionants 500 MB/s. Tot seguit s'esborra la memòria cau (calen privilegis de root) per comprovar la velocitat de lectura directe: 530 MB/s. En darrer lloc, es repeteix la lectura (però ara s'utilitzen les dades de la memòria cau): més de 9 GB/s !!

I fins aquí les dades fredes. Us preguntareu què tal l'experiència real. El sistema carrega en qüestió de segons. Des de la pantalla d'inici a l'escriptori, sense pausa. Les aplicacions responen amb agilitat. Els nous paquets de Synaptic s'instal·len sense pausa. Compilant, veus passar els fitxers font sense parar. Què més dir? Estic molt content amb l'actualització: menys de 150€ per 250 GB i el PC sembla un altre.

11 d’octubre de 2013

Fent espai al disc de sistema: esborrant els fitxers d'actualitzacions antigues

Habitualment utilitzo una partició separada pel sistema operatiu. No cal que sigui molt gran, així que ara mateix hi tinc uns 25GB dedicats.

Però l'altre dia em vaig adonar que m'estava quedant sense espai, cosa que podia ser un problema de cara a generar fitxers temporals per gravar un DVD de doble capa. Però això és una altra història. No ens emboliquem.

El cas és que ja fa més de dos anys que vaig fer la primera instal·lació d'Ubuntu en aquesta màquina, i l'he anat actualitzant a cada nova versió que ha sortit. Això són dos cos per any. Tot plegat, fa un munt de paquets i actualitzacions...

Efectivament, vaig poder comprovar que el directori que guarda els paquets i actualitzacions descarregades (/var/cache/apt) ocupava força més de 10GB. Per netejar-lo, no el podem esborrar directament, ja que no li agradaria gaire al sistema d'actualitzacions apt-get. Cal fer-ho així:
sudo apt-get clean
I ja està. Torno a tenir espai per treballar.

I ara, a esperar la propera sortida d'Ubuntu 13.10 Saucy Salamander !!