7 de novembre del 2013

Actualitzant el microcodi del processador (CPU Intel)

Si teniu un processador Intel, podeu millorar-ne el rendiment o corregir petites errades actualitzant el seu microcodi (fent una analogia, seria quelcom similar a actualitzar la BIOS del PC, però en la CPU o processador).

Aquesta tasca normalment la fa la BIOS de la placa base, però sovint no l'actualitzem prou, o bé el fabricant ja no ens en proporciona noves versions. Sigui com sigui, podem fer-ho fàcilment des del nostre Ubuntu:
$ sudo apt-get install microcode.ctl intel-microcode

Reiniciem l'ordinador i podem comprovar si s'ha aplicat correctament el nou microcodi amb:
$ dmesg | grep microcode

El resultat es pot veure en la imatge següent:


Tal com es pot comprovar, s'ha aplicat el darrer microcodi (juny del 2013) sense problemes. També es pot veure que el PEBS, que inicialment estava deshabilitat degut a una errada, ara ja s'ha activat correctament.

Tot en ordre !

Font: Easy Linux tips project

1 de novembre del 2013

Recuperant dades d'un gravador DVD Woxter amb disc dur

Fa uns mesos em va tocar recuperar dades d'un disc durs malmès. Cap al final de l'article us parlava d'altres eines de recuperació quan el sistema de fitxers s'havia perdut. Recentment he tingut ocasió de provar-les.

Em va arribar un disc dur provinent d'un gravador DVD Woxter que havia mort. Hi havia uns vídeos dels quals no hi havia còpia de seguretat. Potser no ho he dit prou clar: feu còpies de seguretat de les vostres dades abans que sigui massa tard.

En fi, com que el disc estava bé, pensava que possiblement portaria un sistema Linux i que el podria muntar en una caixa externa per després copiar els fitxers cap a un altre suport com si res. No va ser així. El disc apareixia en el sistema, però era com si no tingués format. Podia estar encriptat, però l'aparell era prou vell i m'estranyava.

En tot cas, no seria una feina ràpida com m'havia pensat. El primer que vaig fer va ser crear una imatge del disc per treballar amb ella i poder deixar tranquil el disc original. Ho podem fer amb el programa Discs, des del Dash. Ens situem sobre el disc i seleccionem crea una imatge de disc.... Tot seguit, vaig mirar de recuperar una possible partició en la imatge:
$ sudo apt-get install testdisk
$ sudo testdisk 160GB.img
Seleccionem el disc que ens apareix (al indicar el nom d'una imatge en la línia de comandes, només n'hi haurà un). Ens mostra un menú amb els diferents tipus de particions. Típicament serà de tipus Intel o, si és un disc dur nou, EFI GPT:


Tot seguit indiquem Analyse i Quick Search per tal que comenci a buscar particions del tipus escollit:


En va trobar una, però era errònia, ja que apareixia cap a la meitat del disc i suposadament era de més d'un TB. Impossible en un disc de 160GB.

Tancada aquesta porta, vaig anar a la solució final, que consisteix en provar d'extreure fitxers d'un sistema desconegut, danyat o inexistent. Sense gaire fe, tot sigui dit.
$ sudo photorec 160GB.img
Seleccionem el disc i ens mostra una partició desconeguda de la mida del disc:


Abans de començar a buscar fitxers, anem a file Opt i indiquem els tipus de fitxers que volem buscar i els que no:


En el meu cas, només m'interessaven els de tipus vídeo, foto i música. Abans de començar la recuperació ens preguntarà si sabem el tipus de partició (linux o altres) i el directori on volem guardar els fitxers que es recuperin. El procés complet va trigar un xic més d'una hora. Gens malament.

I amb un resultat magnífic, tal com es pot veure en la carpeta de fitxers recuperats:


Es varen poder recuperar (tots) els vídeos del disc dur. Això sí, queda una feina pesada d'anar identificant i posant nom a cada pel·lícula, però això ja no serà feina meva...

28 d’octubre del 2013

Ubuntu Saucy 13.10 i els servidors web virtuals (VirtualHost)

Amb l'actualització a Ubuntu Saucy 13.10 m'he trobat que no em funcionaven els diferents projectes web que tenia en el servidor local.

El problema té fàcil solució. Resulta que Ubuntu ha actualitzat la versió del servidor Apache, tal com es pot veure amb la comanda:
$ apache2 -v
Server version: Apache/2.4.6 (Ubuntu)
Server built:   Aug  9 2013 14:28:56

En resum, simplement hem de fer que el fitxer que conté les declaracions del servidors virtuals acabi en .conf i reiniciar Apache:
$ cd /etc/apache2/sites-available
$ sudo mv vhosts vhosts.conf
$ sudo service apache2 restart

I ja ho tenim.

25 d’octubre del 2013

Recuperar la Paperera en una partició enllaçada (o en un altre disc dur)

Un disc dur SSD és una gran compra, ja us ho asseguro (per dades de rendiment més concretes, em remeto a l'article anterior).

Segurament, l'únic problema és que té l'espai limitat, sobretot comparat amb els discs mecànics, que fàcilment poden tenir diversos TB. Per aquest motiu, algunes carpetes del directori d'usuari, les més pesades, les he mogut cap a un disc mecànic.

Però m'he trobat que ara ja no puc enviar res del que es troba en aquest disc enllaçat a la paperera. O ho suprimeixo definitivament, o no ho puc esborrar. Això passa perquè, si Ubuntu ho enviés a la paperera, en realitat s'hauria de copiar sobre el disc SSD (que és on tinc la carpeta d'usuari).

Però no patiu, que hi ha solució: es tracta de crear una nova paperera per al nostre usuari en el directori arrel del disc dur mecànic:
$ cd /home/HDD
$ sudo mkdir .Trash-1000
$ sudo chown usuari:usuari .Trash-1000/
$ nautilus -q

  1. En primer lloc anem a la carpeta arrel on tenim muntat el disc dur mecànic o la partició (enlloc de /home/HDD utilitzeu el vostre directori arrel). 
  2. En segon lloc creem una carpeta que servirà de paperera pel nostre usuari (1000 és l'identificador d'usuari quan només en tenim un de creat). 
  3. Tot seguit, canviem la propietat d'aquesta carpeta (enlloc d'usuari, utilitzeu el nom que us correspongui).
  4. Finalment, tanquem el navegador de fitxers, nautilus.
Ara ja podem tornar a obrir el navegador de fitxers i utilitzar la paperera normalment, també en el disc mecànic. Fàcil, no?

20 d’octubre del 2013

SSD Samsung 840 EVO: revisió i test de velocitat en Ubuntu

Ja feia temps que tenia ganes d'afegir un disc SSD a l'ordinador. Si no ho havia fet abans era perquè dubtava entre les versions Pro (més ràpida) i normal (molt bona relació preu/GB) de la sèrie 840 de Samsung. Fa ben poc, Samsung ha tret els nous models 840 EVO, que milloren les prestacions dels 840, acostant-se a la sèrie 840 Pro, alhora que mantenen la magnífica relació preu/GB. Afegim-hi la sortida d'Ubuntu Saucy, i ja tinc l'excusa perfecte: una instal·lació neta del nou Ubuntu sobre SSD.

Dit i fet. El rebo puntualment, juntament amb un adaptador per poder-lo muntar en l'espai d'un disc dur normal de 3.5".


El disc ve "pelat". Sense cap cable, ni tan sols cargols per muntar-lo (per això vaig demanar l'adaptador a part). Si necessiteu tot el conjunt, podeu demanar l'opció "upgrade-kit". Si que porta, en canvi, un CD per fer la migració de l'antic disc al nou amb el programari Samsung Magician. Sembla ser que està molt bé, però com que jo volia una instal·lació neta, no l'he fet servir per res.


El muntatge físic del disc és senzill. No difereix de muntar un disc SATA normal. Un cop instal·lat el disc, cal anar a la BIOS i activar el mode AHCI (per defecte estava a IDE). És una opció que pot costar de trobar, ja que depèn de la BIOS, però sol ser necessari per tal que el disc SSD sigui reconegut.

Durant el muntatge físic, també vaig aprofitar per fer neteja de la caixa, que havia agafat un bon munt de pols. El ventilador de la CPU, en concret, encara no sé ni com rodava. De fet, la temperatura de la CPU ha passat d'estar al voltant de 50ºC a uns modestos 35-40ºC. He guanyat en silenci també per aquest costat. Nota mental: netejar la caixa del PC i els ventiladors almenys un cop a l'any.

I directe a les proves de rendiment. En primer lloc, el test de referència d'Ubuntu:


A la vista dels resultats, sovint ens quedem en els més de 540MB/s de lectura i 415MB/s d'escriptura. Això és 10 cops més ràpid que un disc dur clàssic. Però no oblidem el temps d'accés. Aquests 0,04 ms són més de 400 vegades més ràpid que un disc normal (compareu els resultats amb els d'un disc normal analitzats aquí).

Anem ara a tests més tècnics. Comprovem la velocitat de lectura amb l'utilitat hdparm:

Els resultats mostren més de 500 MB/s de velocitat de lectura i, quan tenim la informació a la memòria cau, uns impressionants 13 GB/s!

Finalment, faig proves seguint el mètode indicat a la wiki d'Arch Linux:


En primer lloc s'escriu un fitxer de més d'un GB a uns impressionants 500 MB/s. Tot seguit s'esborra la memòria cau (calen privilegis de root) per comprovar la velocitat de lectura directe: 530 MB/s. En darrer lloc, es repeteix la lectura (però ara s'utilitzen les dades de la memòria cau): més de 9 GB/s !!

I fins aquí les dades fredes. Us preguntareu què tal l'experiència real. El sistema carrega en qüestió de segons. Des de la pantalla d'inici a l'escriptori, sense pausa. Les aplicacions responen amb agilitat. Els nous paquets de Synaptic s'instal·len sense pausa. Compilant, veus passar els fitxers font sense parar. Què més dir? Estic molt content amb l'actualització: menys de 150€ per 250 GB i el PC sembla un altre.

11 d’octubre del 2013

Fent espai al disc de sistema: esborrant els fitxers d'actualitzacions antigues

Habitualment utilitzo una partició separada pel sistema operatiu. No cal que sigui molt gran, així que ara mateix hi tinc uns 25GB dedicats.

Però l'altre dia em vaig adonar que m'estava quedant sense espai, cosa que podia ser un problema de cara a generar fitxers temporals per gravar un DVD de doble capa. Però això és una altra història. No ens emboliquem.

El cas és que ja fa més de dos anys que vaig fer la primera instal·lació d'Ubuntu en aquesta màquina, i l'he anat actualitzant a cada nova versió que ha sortit. Això són dos cos per any. Tot plegat, fa un munt de paquets i actualitzacions...

Efectivament, vaig poder comprovar que el directori que guarda els paquets i actualitzacions descarregades (/var/cache/apt) ocupava força més de 10GB. Per netejar-lo, no el podem esborrar directament, ja que no li agradaria gaire al sistema d'actualitzacions apt-get. Cal fer-ho així:
sudo apt-get clean
I ja està. Torno a tenir espai per treballar.

I ara, a esperar la propera sortida d'Ubuntu 13.10 Saucy Salamander !!

26 de setembre del 2013

Xarxes sense fils (Wifi) amb bona cobertura i sense vulnerabilitats

Cada vegada es fa més necessari tenir controlades les nostres xarxes sense fils. Tant per tenir una bona cobertura, com per estudiar possibles vulnerabilitats. Per això avui presento dues petites joies disponibles sobre el nostre Android.

En primer lloc tenim una aplicació que ens mostrarà si la nostra xarxa és segura o no: Liberad a Wifi Revolution. El seu ús és senzill: l'obrim i ens mostra les xarxes que tenim al nostre abast, indicant si són vulnerables o no. Fins i tot ens mostrarà la possible clau de les que siguin vulnerables. Si la nostra és una d'aquestes, ha arribat el moment de canviar la clau (poseu lletres majúscules i minúscules, números i signes, tot barrejat, amb un mínim de 15 o 20 caràcters), escollint una protecció de tipus WPA2.


En segon lloc, Wifi analyzer ens permetrà comprovar si estem en una zona molt congestionada o no, així com localitzar el millor canal que podem utilitzar.

Si us trobeu en una zona molt congestionada, poca cosa hi podreu fer. Com no sigui canviar l'encaminador per un que suporti xarxes en la banda dels 5 GHz (com ara el TP-Link WDR3600), que ara per ara, encara està força lliure.

20 de setembre del 2013

Càrrega dels recursos de l'ordinador a la barra d'Ubuntu

De vegades, la millor manera de veure què li passa a un ordinador que "va lent" o que "triga molt en arrencar" consisteix en veure el seu comportament amb l'ajuda d'alguna eina senzilla. A mi m'agrada una aplicació que mostra l'estat dels recursos del sistema (memòria, CPU, disc dur, etc) en la barra superior. Es tracta del indicator-multiload.

L'instal·lem des de la línia de comandes amb:
sudo apt-get install indicator-multiload 
I la cridem des del Dash:


Immediatament ens apareix una gràfica que monitoritza l'ús de la CPU. Si ens hi situem a sobre, podem obrir el menú amb el botó de la dreta. Anem a preferències i el configurem al nostre gust. Jo el tinc com segueix:

I aquí el teniu, configurat i integrat a la barra:

Ara n'hi ha prou de donar un cop d'ull a la pantalla per saber on està el coll d'ampolla de l'ordinador, quan vagi lent. A mi m'ha servit, sobretot, per detectar problemes de memòria en certes aplicacions. I a vosaltres, us convenç?

25 d’agost del 2013

Gargoyle Wake On WAN

L'avantatge de tenir un firmware de codi obert, com ara Gargoyle, en el nostre encaminador és que tenim moltes possibilitats de configurar-lo. Ja he comentat com apagar la xarxa sense fils quan ningú l'utilitza o amb un botó.

Una altra possibilitat que ens ve de sèrie en les versions 1.5.10 és el Wake-On-LAN (WOL), que serveix per engegar remotament els ordinadors de la nostra xarxa. Ho podem fer directament des del menú de Connection:


El problema és que només funciona si estem dins la mateixa xarxa. O, dit d'una altra forma, si ho volem fer des d'internet, primer ens hem de connectar a l'encaminador.

Per permetre l'accés directe des d'internet, hem d'obrir el port 9 i fer un broadcast a tota la xarxa (és a dir, a la IP 192.168.1.255). Malauradament, per un tema de seguretat, l'encaminador no permet usar aquesta IP (tot i que, en aquest cas, hauria de fer una excepció). Per tant, el que farem serà utilitzar una altra adreça i establir regles addicionals en el tallafocs.

En primer lloc, obrim el port 9 cap a una IP de la nostra xarxa que no s'utilitzi mai. Ho fem des del menú Firewall:

I tot seguit, accedim a l'encaminador (per ssh), i afegim una regla noval al fitxer /etc/rc.local:
Només ens queda reiniciar l'encaminador i ja podrem engegar el nostre servidor des d'internet. Des d'una màquina Ubuntu ho podem fer amb l'aplicació gwakeonlan, indicant la MAC del servidor a engegar i la IP externa del nostre encaminador, tal com es veu a la imatge de sota:

Jo, però, acostumo a utilitzar una simple aplicació Android:

Espero que us sigui útil!

27 de juliol del 2013

Comprar a Amazon al millor preu amb Keepa

Si com a mi us agrada anar tafanejant per Amazon i seguir l'evolució de preus d'algun article per tal de comprar al millor preu possible, no us podeu perdre l'extensió Keepa del Firefox (disponible també pel Chrome).

Amb Firefox, descarreguem l'extensió Keepa, instal·lem i reiniciem el navegador:



I ja ho tenim, realment. Ara, simplement anem a Amazon per xafardejar com sempre, i quan estiguem en la fitxa d'un producte tenim una nova gràfica amb indicacions de l'evolució de preus del producte al llarg del temps:


I us podeu trobar amb alguna sorpresa. En la imatge de l'exemple, aquest Xperia T va passa de poc més de 300€ a més de 415€ durant uns dies. Com per comprar-lo en el moment equivocat, no creieu?

Amb Keepa podem:
  • Visualitzar ràpidament l'evolució de preus d'un producte.
  • Comparar el preu entre els diferents Amazons (.es .de .uk .com ...).
  • Fixar preus objectius per un producte i deixar que ens avisi quan s'hi arribi.
En fi, si us decidiu a provar-la, segur que li traureu rendiment. Ja m'ho direu!

20 de juliol del 2013

WDR3600: Apagar la xarxa sense fils quan ningú l'utilitzi

Fa uns dies comentava com poder activar/desactivar la xarxa sense fils amb un botó en un encaminador WDR3600. Ara bé, no seria millor encara que es desactivés automàticament quan ningú l'utilitzi?

Anem a veure com ho podem aconseguir. En primer lloc, hem de poder detectar si la xarxa sense fils està activada o no, i si hi ha algú connectat. Accedim a l'encaminador i provem les comandes:
$ ssh root@gargoyle
root@gargoyle password: xxxxxxx
root@Gargoyle:~# iwconfig wlan0
root@Gargoyle:~# iwconfig wlan1
root@Gargoyle:~# iw dev wlan0 station dump
root@Gargoyle:~# iw dev wlan1 station dump
Les dues primeres comandes verifiquen l'estat de la xarxa sense fils de 2.4GHz (wlan0) i la de 5GHz (wlan1). Les dues següents ens informes dels ordinadors connectats, si n'hi ha cap.

Amb això ja estem en condicions d'escriure un petit script per la nostra tasca. La idea de base la vaig agafar d'un missatge dels fòrums d'Openwrt. El resultat és aquest:
#!/bin/sh

LOG=/tmp/autowifi.log
SW=$(iwconfig wlan0 2>/dev/null | grep IEEE)

echo $(date) >> ${LOG}

if [ -z "$SW" ] # check if wifi is on
then
  echo "Wifi is already OFF" >> ${LOG}
else
  echo "Wifi is ON" >> ${LOG}
  if [ -z "$(iw dev wlan0 station dump | tr -d '\n')" ] # Anyone here? 
  then 
  if [ -z "$(iw dev wlan1 station dump | tr -d '\n')" ] # Anyone here?
  then
    echo "No-one is connected" >> ${LOG}
    case "$(cat /var/autowifi)" in # Someone connected before?
      1) 
        echo "No-one was connected. Turning wireless OFF" >> ${LOG}
        /sbin/wifi down 2>/dev/null
        cat /var/autowifi
      ;;
      *)
        echo "Someone was connected. Leaving wireless ON" >> ${LOG}
        echo 1 > /var/autowifi
      ;;
    esac
  else
    echo "Someone is connected to wlan1 (5GHz)" >> ${LOG}
    cat  /var/autowifi
  fi
  else
    echo "Someone is connected wlan0 (2.4GHz)" >> ${LOG}
    cat  /var/autowifi
  fi
fi
Aquest fitxer s'ha de guardar a /sbin amb el nom autowifi (/sbin/autowifi).

Tot seguit l'hem de fer executable, també crearem el fitxer auxiliar /var/autowifi (que serveix per indicar si hi havia algú connectat la darrera vegada) i editarem el crontab per tal d'executar el codi autowifi cada cert temps (15 minuts en aquest cas):
root@Gargoyle:~# chmod +x /sbin/autowifi
root@Gargoyle:~# touch /var/autowifi
root@Gargoyle:~# vi /etc/crontabs/root
Afegim la línia següent al crontab:
*/15 * * * * /sbin/autowifi
I ja ho tenim. La xarxa sense fils s'apagarà automàticament si ningú si ha connectat en la darrera mitja hora. Evidentment, podeu baixar l'interval a uns pocs minuts simplement modificant el valor indicat en el crontab.

15 de juliol del 2013

TP-Link WDR3600: Wifi ON/OFF amb un botó

Fa un temps ja vaig explicar com activar/desactivar amb un botó la xarxa sense fils a Openwrt (o Gargoyle). L'encaminador TP-Link WDR3600 té un interruptor per això, però la seva utilització no està prevista en Openwrt.

Ho podem veure entrant en l'encaminador i editant un petit fitxer per tal de registrar les accions que fem amb els butons:
$ ssh root@gargoyle
root@gargoyle password: xxxxxxx
root@Gargoyle:~# mkdir -p /etc/hotplug.d/button
root@Gargoyle:~# vi /etc/hotplug.d/button/button_log
El contingut del fitxer ha de ser el següent:
#!/bin/sh    
        logger $BUTTON    
        logger $ACTION            
Ara, premem el botó WPS i movem l'interruptor d'activar/desactivar la xarxa sense fils.Tot seguit mirem el que ha quedat registrat amb la comanda:
root@Gargoyle:~# logread
De seguida podem veure com queda registrat quan premem (pressed) i deixem anar (release) el botó 'wps'. En canvi, no hi ha res sobre l'interruptor. De fet, podem comprovar l'estat d'aquest amb una comanda com:
root@Gargoyle:~# cat /sys/kernel/debug/gpio | grep 17
El problema és que no hi ha una manera senzilla d'enllaçar-hi comandes. Per tant, utilitzarem el botó WPS per activar/desactivar la xarxa sense fils.Per això modifiquem el fitxer /etc/config/system per tal que inclogui:
config button 'wifion_button'
 option button 'wps'
 option action 'released'
 option handler '/sbin/wifi ;'
 option min '0'
 option max '1'

config button 'wifioff_button'
 option button 'wps'
 option action 'released'
 option handler '/sbin/wifi down;'
 option min '2'
 option max '10'

config button 'reboot_button'
 option button 'wps'
 option action 'released'
 option handler 'logger reboot ; /usr/lib/gargoyle/reboot.sh ;'
 option min '15'
 option max '30'
De fet, aquest botó ja s'utilitzava per reiniciar l'encaminador, així que el que he fet és separar el tipus d'acció segons el temps que premem el botó:
  • Entre 0 i 1 segons: activar la xarxa sense fils.
  • Entre 2 i 10 segons: apagar la xarxa sense fils.
  • De 15 a 30 segons: reiniciar l'aparell.
D'aquesta manera no es perd funcionalitat i difícilment ens equivocarem d'opció.

12 de juliol del 2013

Recuperant un TP-Link WDR3600 al qual no s'hi té accés

En el meu canvi d'encaminador (router), vaig voler córrer massa. Vaig copiar la configuració del meu antic TP-Link WR1043ND directament al nou TP-Link WDR3600 i el resultat var ser que ja no hi podia accedir per xarxa. És perillós treballar amb presses just abans d'anar a dormir...

Per sort, Openwrt disposa d'una opció de recuperació a prova de fallades (failsafe). De fet, en casos més radicals s'hi pot accedir també usant una consola sèrie, però ja cal obrir l'aparell i fer unes soldadures. Simples, però soldadures.

En tot cas, sempre és millor provar primer amb la solució simple. Per això, primer ens haurem de connectar per cable a l'encaminador i configurar manualment la IP de l'ordinador a la xarxa que el WDR3600 utilitza per defecte:


Tot seguit apaguem el WDR3600 i l'encenem de nou. Esperem que el segon led (el del sol), comenci a parpellejar [1]. Just en aquest moment premem el botó de Reset/WDS [2] que l'aparell té al darrera, entre els connectors de xarxa i l'antena esquerra. Si ho hem fet correctament, veurem que el led comença a parpellejar ara més ràpid. Senyal que hem entrat en el mode correcte:


La confirmació definitiva la tindrem si podem connectar al router:
$ telnet 192.168.1.1

Amb sort, veurem la consola de Gargoyle:



Tot seguit podrem procedir a esborrar la partició de dades, on hi ha la configuració errònia:
# mount_root
# mtd erase rootfs_data

Ja podem apagar el WDR3600 i quan engegui de nou, hi podrem accedir normalment des de la seva interfície web:

I ara, a configurar-lo amb més calma...

9 de juliol del 2013

Gargoyle en un TP-Link WDR3600

Aprofitant el meu pas a la fibra òptica vaig decidir canviar el meu antic encaminador (router) TP-Link TL-WR1043ND. A l'època ja em vaig quedar amb ganes d'agafar-ne un de doble banda, i ara he tingut l'excusa perfecte.


Us resumeixo els motius de la tria:
  • Suporta el firmware de codi obert Openwrt i el seu derivat Gargoyle.
  • Preu ajustat (menys de 56€ des d'Amazon, més transport).
  • 4 ports Gigabit.
  • Wireless N, 600Mbps, doble banda (2.4Ghz i 5GHz).
  • Estèticament agradable.
  • Dos Ports USB.
Per 70€ hi ha un model superior, el WDR4300, que bàsicament porta el mateix maquinari, però arriba fins a 750Mbps (amb tres antenes). També es pot considerar el WDR4900, amb millor processador, però ja amb un preu de més de 80€.

Bàsicament, m'interessava la doble banda (el WR1043ND només suporta 2.4Ghz, la banda més "ocupada"), els 128MB de memòria (enlloc dels 32MB del wr1043ND) i un processador millor (560Mhz enlloc de 400MHz del germà petit).

En resum, crec que és una bona opció a un preu raonable.

Ràpidament hi he instal·lat el Gargoyle (un derivat del Openwrt) seguint les passes que ja vaig indicar en l'article dedicat al WR1043ND, pel que no les repetiré aquí. Si teniu cap dubte, pregunteu i miraré de donar-vos un cop de mà.

En fi, ja aniré explicant com va !


7 de juliol del 2013

Ati HD 4670 a Ubuntu 12.04 LTS: No Carrega [SOLUCIONAT]

Avui he instal·lat Ubuntu en un ordinador que té una targeta gràfica Ati HD4670. Ja hem feia patir, perquè no és la primera vegada que em barallo amb targetes gràfiques Ati, que no li acaben d'agradar gaire a Ubuntu.

Tal com em temia, un cop instal·lat Ubuntu, l'ordinador es quedava mostrant la pantalla d'inici i no acabava la càrrega de l'escriptori:


La solució ha consistit en passar a mode consola (Alt+F1). Des d'allà, he pogut editat el fitxer de configuració d'arrencada, grub:
$ sudo vi /etc/default/grub
Es tracta d'afegir l'opció nomodeset. Editem la línia d'opcions del grub per tal que quedi com segueix:
GRUB_CMDLINE_LINUX_DEFAULT="quiet splash nomodeset"
Tot seguit guardem el fitxer, i actualitzem el grub per tal que consideri les noves opcions amb:
$ sudo update-grub
Tot llest per reiniciar i comprovar si tot ha anat bé.

A mi m'ha funcionat!

22 de juny del 2013

Fibra òptica vs. ADSL del tercer món

He estat molts anys amb Jazztel, amb ADSL 3M/512K. Però el pitjor eren les contínues desconnexions i les pàgines sense resposta, amb el rellotge del navegador donant voltes... Malgrat tot, el servei tècnic de Jazztel sempre ha estat bo. En canvi, Telefònica va ser incapaç de posar-me ADSL en 4 mesos, però això seria una altra història. En fi, finalment ha arribat l'esperada fibra òptica. De la mà de Movistar (vaja, Telefònica). Abans, però he hagut de passar pel seu ADSL de 1M/256K:


Per sort han estat només uns dies. En quant he pogut contractar la fibra 100M/10M, l'han instal·lada en menys de 24h. El resultat:


Vaja canvi, no? Finalment hem entrat al segle XXI.

15 de juny del 2013

HTML: Fixar amplades de columna en una taula

En la programació web hi ha gent molt radical en contra de l'ús de taules i en favor d'altres opcions, com ara els estils CSS. Els estils CSS estan molt bé. Els podeu veure aplicats en aquest mateix bloc ;-)

Però les taules també tenen la seva utilitat. Si encara en feu servir, us podeu trobar que de vegades fixar la mida de les columnes pot ser problemàtic, sobretot si es barreja amb estils CSS...

Un truc per fer-ho senzill consisteix en definir una primera fila buida que ens serveixi només per establir les amplades de les columnes de la taula:
<table style="width: 100%;">
    <tr>
        <td width="60%"></td>
        <td width="40%"></td>
    </tr>
    <tr>
        <td>Primera columna</td>
        <td>Segona columna</td>
    </tr>
    <tr >
        <td>Contingut</td>
        <td>Més contingut</td>
    </tr>
</table>

El resultat (amb un xic de CSS) el podeu veure a continuació:

Primera columna Segona columna
Contingut Més contingut

No és una mala opció, veritat?

11 de juny del 2013

Dropbox: Excloure carpetes .svn del Subversion

Ja fa temps que vaig parlar del Dropbox. Per cert, que si algú s'hi vol apuntar i utilitza aquest enllaç, els dos tindrem 500MB extres ;-)

Jo l'utilitzo per sincronitzar entre diferents PCs algunes aplicacions que també tinc al Subversion. Per què no ho faig directament amb el Subversion? L'ordinador remot no sempre té accés al servidor i, a més, m'agrada que el Dropbox faci la sincronització de forma immediata, sense haver d'esperar un update manual.

El cas és que es sincronitzen també les carpetes ocultes .svn, que contenen els fitxers de control del Subversion, i que poden ocupar una bona colla de MB. Però si les traiem del Dropbox amb l'eina gràfica, o si les esborrem directament, el Subversion deixa de funcionar (lògicament).

La solució és una mica enrevessada, ja us ho dic ara. L'explicació bàsica la podem trobar en l'ajuda del propi Dropbox sobre com escollir les carpetes a sincronitzar en Linux.

En primer lloc, em de baixar un script python per executar comandes Dropbox des de línia de comandes, i el fem executable:



Tot seguit, eliminem la carpeta .svn amb la utilitat que acabem de descarregar:
$ dropbox.py exclude add .svn

Ara ja no es sincronitzarà més, però el Dropbox ens l'ha esborrat i ja no funcionaria el Subversion. El que hem de fer és tornar a fer un Checkout del directori arrel del projecte. La carpeta .svn es tornarà a crear, però marcada com a carpeta ignorada i el Dropbox continuarà sense sincronitzar-la.

No és un procediment gaire intuïtiu, però funciona !

7 de juny del 2013

Subversion: afegir fitxers ignorats globalment

El Subversion és un sistema de control de versions molt utilitzat en programació, tot i que recentment el git li va traient protagonisme.

Sigui com sigui, fa uns dies em vaig trobar que m'estava ignorant unes llibreries, cosa que en general ja està bé, però que vaig trobar a faltar força en provar de compilar en un altre ordinador :-(

Per tal que no torni a passar, i sempre que vulgueu saber quins fitxers s'estan ignorant pel Subversion, us pot ser d'utilitat la comanda:
$ svn status --no-ignore | grep "I  "

L'executem en l'arrel del directori que volem verificar i ens llista els fitxers que s'estan ignorant en aquell directori. Si n'hi ha algun que hauria d'estar sota el control de versions, el podem afegir manualment amb:
$ svn add nom_del_fitxer
A veure si no se m'oblida ;-)

24 de maig del 2013

Afegir la lletra "Anna" a Ubuntu: fàcil !

Segur que en un moment o altre us heu trobat que cal afegir una tipografia concreta a les moltes que ja té l'Ubuntu. En el meu cas, ha estat la famosa lletra Anna, dissenyada per Anna Vives, que és una noia amb la síndrome de Down.

El mètode, és clar, serveix també per qualsevol altre tipografia que estigui en format TrueType. En primer lloc, descarreguem la lletra, que acostuma a venir en un fitxer comprimit. L'obrim i fem doble clic en el fitxer *.ttf:


De seguida s'ens obre una nova finestra que ens visualitza la tipografia. Cal prèmer el botó "Instal·la", a dalt a la dreta:


I realment ja ho tenim. A partir d'aquest moment la nova lletra està ja disponible per a ser utilitzada en els programes de l'Ubuntu:


Ja us ho havia dit: fàcil !

10 de maig del 2013

Renovar-se i seguir

Fa gairebé dos anys i mig que vaig començar a escriure aquest bloc.

En tot aquest temps he pogut mantenir un ritme de publicacions raonable, segons el meu criteri, i no m'han mancat mai idees pels articles. Més aviat se m'acumulen en forma de notes en paper o petits fitxers de text en l'ordinador.

El bloc m'ha servit a mi. Més d'un cop he hagut de buscar en alguna entrada antiga com solucionar algun tema concret.

I us ha servit a vosaltres. A alguns, almenys. Els comentaris així ho confirmen, i les visites creixen. No està malament per un bloc individual, tecnològic, sovint sobre temàtiques minoritàries com el codi obert i, a més a més, en català.

Que per què us explico tot això?

Bé, aquest és l'article número 100 del bloc. Perdoneu-me aquesta mica d'egocentrisme.

El cas és que aprofitant el número rodó, m'he decidit a renovar un xic el bloc. Bàsicament ajustos visuals i en el tema per poder seguir endavant, amb més ganes si cal. Espero que els canvis siguin del vostre gust.

I pels que no hi vegin cap diferència, o es preguntin com era abans, o si els agradava més el bloc antic, per tots ells i elles, deixo aquí una imatge de mostra:


Bé, ja em direu què us sembla la nova imatge del bloc...

7 de maig del 2013

Executar scripts de línia de comanda a Ubuntu 13.04 Raring

Sempre que arriba una nova versió d'Ubuntu podem tenir algun petit inconvenient en actualitzar (p.e. perdre la integració de RabbitVCS al navegador de fitxers).

Un altre d'aquests petits inconvenients és que ara, per defecte, quan fem clic sobre un fitxer script executable l'obre amb l'aplicació per defecte, enlloc de preguntar-no si el volem executar directament.

Per restablir el comportament anterior, n'hi ha prou d'anar al navegador de fitxers Nautilus, Menú de Fitxers, Preferències i a la llengüeta Comportament seleccionar l'opció desitjada:

I ja ho tornarem a tenir tot com abans:

1 de maig del 2013

RabbitVCS a Ubuntu Raring 13.04

RabbitVCS és un gestor gràfic de control de versions. S'utilitza especialment en programació, per mantenir un control fàcil dels canvis que es fan en el codi per part d'un grup de desenvolupadors.

El problema és que les dues darreres versions d'Ubuntu (des de 12.10 Quantal) trenquen la seva integració amb el navegador de fitxers Nautilus: es perden els menús contextuals (i les icones).

Per recuperar el seu funcionament normal a Ubuntu 13.04 Raring, que ha sortit just la setmana passada, cal fer el següent:
  1. Descarregar el fitxer RabbitVCS.py actualitzat a la darrera versió.
  2. Copiar-lo al seu lloc, substituint el que hi hagi actualment instal·lat al sistema.
  3. Corregir la referència a una llibreria python, creant un enllaç simbòlic.
  4. Tancar el navegador de fitxers Nautilus.
Tot això ho podem fer des del terminal amb:
$ sudo cp RabbitVCS.py /usr/share/nautilus-python/extensions/
$ sudo ln -s /usr/lib/x86_64-linux-gnu/libpython2.7.so.1.0 \
             /usr/lib/libpython2.7.so.1.0
$ nautilus -q

Ja només falta obrir de nou el Nautilus des del Dash per comprovar que tornem a tenir les opcions del RabbitVCS.


.

I ja no tindrem excusa per no tornar a la feina!

18 d’abril del 2013

Un espiadimonis i un ocell robòtics de FESTO

De tant en tant m'agrada comentar alguna cosa de robòtica, com ara l'eixam d'helicòpters en formació o un robot bípede caminant per la corda fluixa. I si pot ser, amb un vídeo i poques paraules.

Avui no serà menys. Ja feia temps que volia posar alguna cosa de FESTO. El treball que han fet amb l'espiadimonis robòtic és magnífic. Però mireu-ho vosaltres mateixos:



I si en voleu més, vegeu també el vídeo del seu ocell mecànic. No té pèrdua:



Impressiona, veritat?

12 d’abril del 2013

Waze: una bona alternativa a Google Maps

Sóc dels conversos a Waze. Ho confesso. Un familiar me'l va recomanar i des de llavors, no he tornat a Google Maps. Per què?
  • Waze és un navegador lliure basat en les aportacions de la comunitat.
  • El navegador està completament en català i dóna les indicacions pas a pas.
  • Encara que no té les veus en català, pots escollir si posar-les en anglès o castellà. I no decideix fer un simple "pip", oi Google Maps?
  • Les indicacions en les rotondes són fantàstiques. Et diu clarament quina sortida has d'agafar.
La interfície la podeu veure en les imatges de sota. A l'esquerra podem veure com indica el nom i la distància fins a la propera sortida (franja superior), la distància i l'hora prevista d'arribada (quadre inferior), la velocitat actual (cercle inferior, a la dreta) així com la ruta i els diferents elements del mapa. Al centre es pot veure una indicació de l'arribada a una plaça. A la dreta obserrvem com podem informar fàcilment a la resta de la comunitat de qualsevol incidència a la carretera.

Els avisos donats pels usuaris són molt efectius. En la imatge de sota es pot veure com es mostren, tant si tenim un destí marcat (dreta) com si no (centre). Si us hi fixeu, veureu que fins i tot fa una estimació de la velocitat (zona taronja de l'imatge del centre). Finalment, a l'esquerra, es pot apreciar com es visualitzen al mapa els altres usuaris del Waze. I també que obté finançament per publicitat, posicionant les botigues del patrocinador en el mapa.

I tot això sense parlar-vos de les possibilitats que té si l'uniu a una xarxa social: enviar rutes, saber on estan i quan triguen en arribar les visites, avisar d'aparcaments propers als amics, etc...

En resum, una aplicació que val molt la pena. Proveu-la, ja em direu.

4 d’abril del 2013

Identificar el maquinari (HW) del (nostre) PC

Segur que més d'un cop us heu trobat que necessiteu identificar el maquinari (o hardware) d'un PC. El "Monitor del sistema" d'Ubuntu ens dona una informació bàsica que sovint és suficient, p.e. per saber la memòria instal·lada, el processador o si estem treballant amb una versió del sistema de 32 o 64 bits.

Però si en voleu més detalls, sempre es poden instal·lar utilitats addicionals amb:
$ sudo apt-get install sysinfo hardinfo lshw-gtk
Podem executar la utilitat sysinfo des del Dash i de seguida s'ens obre una finestra amb diferents apartats:

Tal com es pot comprovar a la imatge, la informació que ens dóna és força detallada.

Però si encara volem més detalls, podem executar hardinfo des del Dash, on apareix com a "System Profiler and Benchmark": 

Aquí, a més de tenir un munt de detalls sobre el nostre sistema i maquinari, també podem fer Benchmarks senzills per comprovar com es comporta el nostre ordinador.

La darrera utilitat és lshw-gtk, que és un entorn gràfic que executem des del Dash escrivint "Hardware Lister". Amb això ens obre una finestra i el primer que haurem de fer és "Refresh". Això ens obrirà una nova columna "Motherboard". Cal que fem doble clic per obrir els detalls en una nova columna. Sí, ja ho sé: podria ser més intuïtiu.

Però jo l'utilitzo perquè és el que dóna més detalls sobre el tipus de memòria instal·lada, tal com es pot veure a la imatge de sota:



En resum, diverses opcions gràfiques per saber què tenim en un PC, tant a nivell de maquinari com de sistema. A gust del consumidor.

30 de març del 2013

Recuperant dades dun disc dur malmès (2)

Tal com vaig prometre, acabaré l'article sobre com recuperar dades d'un disc dur malmès. Havíem acabat de llegir el suport original (el disc dur) i tenim sobre un ordinador bo la imatge llegida amb ddrescue.

Si, pel motiu que sigui hem fet el procés en dues vegades i tenim dues imatges i dos fitxes de registre, el primer serà unir-los en un de sol:
$ sudo ddrescue -m recovery_2.log hddimage_2.img \
                                   hddimage.img recovery.log
El resultat quedarà unit a hddimage.img i recovery.log.

Quan ja tenim una imatge final (suposem hddimage.img), i si l'estructura de directoris no està corrupte, la podem muntar directament i veure'n el seu contingut amb:
$ sudo mkdir /media/hddrec
$ sudo mount -o loop –t ntfs hddimage.img /media/hddrec
Alternativament, la podem copiar sobre una nova partició d'un disc dur sa (COMPTE, s'esborrarà la partició destí i tot el seu contingut !!!), utilitzant la comanda següent:
$ sudo dd if=hddimage.img of=/dev/sdb1
En aquest cas, s'ha copiat la imatge sobre la primera partició d'un disc extern a /dev/sdb. Lògicament, la partició destí ha de ser més gran, o com a mínim igual, que la partició original.

Si contenia errors, podem provar de reparar-los amb:
$ sudo ntfsfix /dev/sdb1
I si tot va bé, ja la podrem muntar normalment. Com a darrer recurs, sempre podem deixar que sigui un sistema Windows qui provi de fer la reparació de la partició.

Si malgrat tots els esforços no podem reparar la partició per poder-la muntar i veure el seu contingut, sempre ens queda un parell de recursos finals. En primer lloc, tenim foremost:
$ sudo apt-get install foremost
$ sudo foremost -i hddimage.img -o recovery_dir
Aquesta utilitat ens recupera els fitxers que troba a la imatge, llegint-los en brut (identificant capçaleres) i ens els agrupa per tipus. El problema és que perdem l'estructura de directoris i el nom dels fitxers, pel que ens podem trobar amb un mar de directoris i fitxers. Però pot ser el darrer recurs per recuperar aquell full de càlcul, base de dades, o el document de la tesi...

En segon lloc tenim photorec (forma part del conjunt d'eines testdisk). El podem utilitzar amb:
$ sudo apt-get install testdisk
$ sudo foremost -i hddimage.img -o recovery_dir
Funciona de manera similar al foremost, però enlloc d'agrupar els fitxers per tipus ho fa per directoris.

I bé, aquestes són les eines que espero que mai no hàgiu de fer servir. Acabo com vaig començar, amb un savi consell que potser no apreciareu fins que ja sigui massa tard:

Feu còpies de seguretat de les vostres dades !!!


Imatge: 'Flood Files' http://www.flickr.com/photos/11018968@N00/859824333 Trobada a flickrcc.net

26 de març del 2013

Recuperant dades dun disc dur malmès

Feu còpies de seguretat de les vostres dades. Això és la millor garantia de poder recuperar les vostres dades quan el disc dur falli. No si falla. Quan falli.

Feta l'advertència de rigor, vaig a documentar una sessió real de recuperació d'un disc dur d'un portàtil que es va fer malbé per una mala caiguda. Els símptomes inicials eren:
  • El windows (sic, què voleu, el portàtil no era pas meu) no arrenca.
  • Al muntar el disc en una carcassa externa només es pot accedir a la partició de recuperació de fàbrica (típica d'un portàtil), però no a la del sistema i les dades (partició única, ja he dit que el portàtil no era meu!).
Les dades que contenia eren prou valuoses per a la seva propietària, però no prou per portar-lo a una empresa especialitzada. Per sort, tenim grans eines de codi obert amb les quals provar de recuperar les dades en un cas així. En concret, utilitzarem l'eina ddrescue de GNU (compte no confondre amb dd_rescue, que és una eina complement diferent). Això i els consells dels experts. Així que, abans de res, instal·lem l'utilitat esmentada:
$ sudo apt-get install gddrescue
La primera cosa a tenir present a l'hora de recuperar un disc dur malmès, és que aquest pot morir del tot en qualsevol moment. Per tant, és important fer una còpia de les dades que es pugui sobre un altre disc dur, per poder treballar després amb aquesta imatge.

L'aplicació ddrescue ens permet anar recuperant part de les dades del disc dur en diferents sessions i utilitzant diverses estratègies, per anar-les afegint a una imatge que es va completant amb les noves dades. Per això utilitza un fitxer de registre on guarda informació sobre els sectors que ha anat llegint, quins sectors contenen errors, etc...

Per tant, és prioritari llegir de seguida la part corresponent al sistema de fitxers:
$ ddrescue -i0 -s50M /dev/sdc3 hddimage.img recovery.log
Amb aquesta comanda llegim la tercera partició dels disc dur /dev/sdc i creem una imatge hddimage.img i un fitxer de registre recovery.log en el directori actual. En concret llegim 50 MB (-s50M) a partir de l'inici de la partició (-i0).

En cas que es generin errors, cal mirar de salvar com a mínim el primer MB (li deixem fins a tres re-intents de lectura, amb -r3) amb:
$ ddrescue -i0 -s1M -d -r3 /dev/sdc3 hddimage.img recovery.log
En el meu cas vaig poder recuperar aquesta part sense problemes, en qüestió de minuts. A partir d'aquí, cal salvar les dades bones el més ràpidament possible:
$ ddrescue -v -i0 --min-read-rate=1M --no-split \
                           /dev/sdc3 hddimage.img recovery.log
La comanda força una velocitat de lectura mínima de 1 Mbps. És a dir, que es saltarà els sectors malmesos per llegir primer els que són correctes. Si el disc està força bé, anirà ràpid, però en el meu cas, el disc estava "trinxat", amb molts sectors tocats i saltejats, pel que va ser un procés lent. Calculo que ben bé unes 40 hores, que van permetre recuperar un 95% de les dades. Com acostuma a passar, no va poder recuperar els fitxers més preuats.

Tos seguit es llegeix la resta del disc (si encara aguanta):
$ sudo ddrescue -v -i0 /dev/sdc3 hddimage.img recovery.log
$ sudo ddrescue -v -i0 -r3 /dev/sdc3 hddimage.img recovery.log
Les dues comandes proven de llegir la part pendent del disc, la primera directament, la segona amb tres re-intents. Aquest procés va trigar en el meu cas al voltant de 500 hores (més de dues setmanes i mitja, nit i dia funcionant). Creieu-me: feu còpies de seguretat de les vostres dades.

La imatge mostra un moment del procés:

La bona notícia és que es va poder recuperar el 99.9% de les dades, inclosos els fitxers desitjats.

I com que ja m'he allargat molt per un sol article, deixaré per un altre dia com muntar i restaurar imatges, recuperar dades si el sistema de fitxers està malmès i altres cosetes relacionades. Serà aviat. De veritat.

10 de febrer del 2013

L'infern de la conversió de caràcters (codificacions)

Quan obrim un document de text, habitualment el sistema reconeix la codificació de caràcters correcta i ens mostra el seu contingut sense problemes. De vegades, però, no està tant clar i ens ha de preguntar quina codificació de caràcters té el document: UTF-8, ISO8859-1, o encara alguna altra? Sovint podrem resoldre aquests casos amb prova i error, si més no.

Si voleu saber més sobre la codificació de caràcters i el problema que pot suposar, us recomano llegir l'article (està en anglès) "The Absolute Minimum Every Software Developer Absolutely, Positively Must Know About Unicode and Character Sets (No Excuses!)" de Joel Spolsky. Absolutament recomanable.

Us explico això perquè fa uns dies, movent una base de dades de LibreOffice a un servidor extern MySQL, em vaig trobar amb un document UTF-8 que contenia caràcters Unicode (del tipus \uXXXX) entre mig. És a dir, una barreja de codificacions de caràcters en el mateix document, pel que no serveixen de res les clàssiques eines de transformació entre codificacions.

Ja em veia substituint els caràcters a mà, quan vaig arribar a la meva salvació: la pàgina http://rishida.net/tools/conversion/. Tal com es veu a la imatge de sota, aquesta web permet transformar codificacions barrejades de caràcters cap a diferents formats.


En el meu cas, vaig enganxar el text problemàtic a "Mixed Input" per recollir els caràcters UTF-8 normals a "Characters".

No cal ni dir que aquesta pàgina ja figura entre les meves adreces d'interès, en un lloc de privilegi.

2 de febrer del 2013

Wifi ON/OFF amb un botó a Gargoyle (TP-Link TL-WR1043ND)

Tal com vaig "amenaçar" després de posar Gargoyle (Openwrt) a un router  TP-Link TL-WR1043ND, penso continuar escrivint sobre el mateix tema. Concretament, avui serà sobre com utilitzar el botó de QSS de l'encaminador per activar/desactivar la xarxa sense fils.


Ja fa molt de temps que procuro tenir la xarxa sense fils desactivada quan no l'utilitzo. Alguns encaminadors porten un botó per fer-ho, però n'hi ha pocs. I el meu flamant TP-Link TL-WR1043ND no és un d'aquests.

Però, justament, la gràcia de posar-hi un firmware de codi obert és la llibertat d'afegir noves funcionalitats. De fet, hi ha un paquet anomenat wifitoggle que hauria de fer la feina, però que fins fa dos dies (literalment) estava trencat. I encara caldrà esperar fins que arribi una versió de Gargoyle on estigui corregit. Així que, de moment, ho solucionarem d'una altra manera.

En primer lloc, accedim a l'encaminador per ssh i creem un script anomenat wifionoff, copiant-lo a /sbin i sense oblidar-nos de fer que sigui executable:
#!/bin/sh

# Copiar a /sbin/wifionoff
# Fer executable amb chmod +x /sbin/wifionoff
# Afegir controls del butons a /etc/config/system

SW=$(uci -q get wireless.@wifi-device[0].disabled)

if [ "$SW" == "0" ] ; then
 echo 0 > /sys/class/leds/tp-link\:green\:qss/brightness
else
 echo 1 > /sys/class/leds/tp-link\:green\:qss/brightness
 echo timer > /sys/class/leds/tp-link\:green\:qss/trigger
 echo 2000  > /sys/class/leds/tp-link\:green\:qss/delay_off
 echo 2000  > /sys/class/leds/tp-link\:green\:qss/delay_on
fi

[ "$SW" == "1" ] && uci set wireless.@wifi-device[0].disabled=0
[ "$SW" == "1" ] || uci set wireless.@wifi-device[0].disabled=1
wifi
Tot seguit, haurem d'afegir controls pels botons a /etc/config/system (editant amb vi):
config 'button' 'wifionoff'              
        option 'button' 'wps'            
        option 'action' 'pressed'        
        option 'handler' '/sbin/wifionoff'
                                          
config led 'led_onoff'                    
        option 'sysfs' 'tp-link:green:qss'
        option 'trigger' 'timer'          
        option 'mode' 'link'              
        option 'default' '1'              
        option 'delayon' '2000'           
        option 'delayoff' '2000'          
I bàsicament ja ho tenim. Reiniciem l'encaminador amb reboot i ara el botó QSS ens permet engegar i parar la xarxa sense fils quan vulguem (sense haver d'utilitzar la interfície web). A més, el LED de dalt de tot, QSS, parpelleja lentament quan la xarxa sense fils està activa.

Útil, veritat?

26 de gener del 2013

Gargoyle (Openwrt) en un router TP-Link TL-WR1043ND

Aquest estiu passat vaig decidir actualitzar el meu encaminador (router) per tenir millor cobertura i prestacions, gràcies a utilitzar un firmware de codi obert basat en Linux. Des de llavors que tinc pendent de parlar-ne, així que aquest serà el primer article d'una petita sèrie.

Sense donar-hi més voltes, us presento l'encaminador escollit:


Es tracta d'un encaminador neutre (sense ADSL) tipus N (fins a 300Mbps), però que opera en la banda dels 2.4GHz. Hauria estat millor un de doble banda, però el preu seria molt diferent i, de totes maneres, tampoc tinc cap dispositiu que hi pugui treballar.

Els motius per a la seva elecció van ser, per ordre d'importància subjectiva:
  • Suporta el firmware de codi obert Openwrt i el seu derivat Gargoyle.
  • Preu ajustat (menys de 45€ des d'Amazon, més transport).
  • 4 ports Gigabit.
  • Wireless N, 300Mbps.
  • Estèticament agradable.
  • Port USB.
El contingut de la caixa el podeu veure en la imatge de sota: el router amb les seves tres antenes, l'alimentador, un cable de xarxa, un CD i 4 fulls d'instruccions i garanties. Res de particular.



El primer accés al router es fa anant a l'adreça:
http://192.168.1.1

Login:  Admin
Password: Admin
A partir d'aquí, anem al menú System Tools -> Firmware Upgrade i seleccionem el firmware descarregat. En el meu cas, actualment Gargoyle 1.5.9 (inicialment 1.4.7).

Aneu amb compte, però, ja que hi ha diverses revisions del maquinari del router, i cal saber exactament el firmware que cal posar, perquè sinó el router es pot quedar bloquejat (tot i que pot ser recuperable amb un cable RS232 i tres soldadures a la placa).

Per tant, abans de fer res, llegiu la magnífica informació de la wiki de suport. I, en cas que tingueu preguntes, no dubteu en consultar-me, que provaré d'ajudar-vos en tot allò que pugui.

En fi, després d'un parell de minuts, l'actualització del firmware estarà completa i ja podrem accedir al router amb:
http://192.168.1.1

Password: password

El primer que haurem de fer és canviar la clau d'accés i configurar l'encaminador segons les nostres necessitats.

Arribats en aquest punt, potser us estareu preguntant si val la pena canviar el firmware original. Mireu la imatge de sota. El firmware original del vostre router us permet controlar l'ample de banda que consumeix cada ordinador de la vostre xarxa?


Amb Gargoyle (o Openwrt) podreu:
  • Conprovar i enregistrar l'ample de banda que consumeix cada ordinador de la xarxa.
  • Tenir més d'una xarxa wifi funcionant al mateix temps en el router (p.e. una de principal i una de secundària per a convidats).
  • Fixar límits i quotes de pujada i baixada per cada ordinador, de tal manera que cap d'ells pugui consumir tot l'ample de banda.
  • Engegar i apagar la xarxa wifi prement un botó (o fins i tot automàticament).
  • Compartir arxius en xarxa endollant un disc dur o llapis USB al router.
  • I moltes altres coses més (servidor web, control domòtic, etc...). Al cap i a la fi, tenim un Linux corrent en el router.
Bé, per avui ja n'hi ha prou. En propers articles aniré documentant algunes d'aquestes possibilitats.espero que ho trobeu interessant.