26 d’abril de 2012

Ubuntu: proxy a la xarxa local per a les actualitzacions

Al llarg del temps he pogut anar convencent amics i familiars de fer el pas cap a Ubuntu (sense gaires queixes, superades les reticències inicials, tot sigui dit). El cas és que ara em trobo gestionant una petita xarxa d'ordinadors domèstics que volia actualitzar a Precise Pangolin (Beta 2, per impacient), i amb una ADSL de pena (això donaria, no per un article, sinó per un bloc sencer; però en tot cas és una altra història).

Vaig mirar quines opcions hi havia per poder utilitzar el meu PC com a servidor i després de descartar fer un mirall sencer dels repositoris d'Ubuntu, vaig optar per una solució simple però efectiva: muntat un proxy per a les actualitzacions (que també em servirà per anar mantenint els ordinadors al dia sense haver de descarregar els paquets un vegada i un altra en cada ordinador).

Vaig optar per una solució senzilla, especialitzada en les actualitzacions, i no per un proxy complet, que tampoc volia carregar el meu ordinador més del necessari i són més complexos de configurar i gestionar. En fi, sense més xerrameca, indico directament el procés a seguir, que és molt senzill.

En el servidor:
$ apt-get install apt-cacher-ng
Amb això n'hi ha prou i no cal configurar res de res. Totes les descàrregues aniran a la carpeta /var/cache/apt-cacher-ng, així que assegureu-vos de tenir més de 5Gb disponibles (jo us recomanaria un mínim de 10Gb).

En els clients (i també en el propi servidor):
Cal editar un fitxer de configuració per indicar on està el servidor. Ho podem fer amb:
$ gksudo gedit /etc/apt/apt.conf.d/02proxy
I posant-hi (cal substituir l'adreça IP per la que utilitzi el servidor):
Acquire::http { Proxy "http://192.168.0.10:3142"; };
Evidentment, l'inconvenient és que no podrem fer actualitzacions amb el servidor apagat, però a canvi, si ja tenim els paquets descarregats, la velocitat serà impressionant:


No us sembla? He vist puntes de 50Mb en la meva ASDL de 3Mb fluctuants. Gens malament.

21 d’abril de 2012

HP dm1: eliminant el controlador ATI propietari

Avui m'he decidit a actualitzar la versió d'Ubuntu del HP-dm1 a Precise Pangolin (Beta 2). Un xic agosarat, potser, tal com s'ha demostrat. Per cert, que ho he fet utilitzant un PC com a proxy local (vegeu-ho en l'article).

Per a fer-ho, des del terminal (o amb ALT+F2) teclegeu:
$ update-manager -d
Ens apareixerà el gestor d'actualitzacions amb una nova opció per actualitzar la distribució, tal com podeu veure a la imatge:


Acceptem i seguim les passes habituals. Un cop completat tot el procés, arriba el moment de reiniciar l'ordinador. En fer-ho, em trobo que no puc entrar en mode gràfic. No és la primera vegada que tinc problemes amb el controlador propietari d'ATI interferint amb el sistema, així que després d'unes infructuoses proves ràpides, he fet una cerca al respecte.

La solució l'he trobada als ubuntuforums.org. Consisteix en entrar en mode terminal, eliminar els controladors propietaris i tornar a instal·lar els de codi obert. Ho poso tot seguit per no haver-ho de tornar a buscar mai més. O això espero.
$ sudo apt-get remove --purge xserver-xorg-video-ati \
  xserver-xorg-video-radeon
$ sudo apt-get install xserver-xorg-video-ati
$ sudo apt-get install --reinstall libgl1-mesa-glx libgl1-mesa-dri \
  xserver-xorg-core
$ sudo mv /etc/X11/xorg.conf /etc/X11/xorg.conf.backup
$ sudo rm -rf /etc/ati
Fet això, he pogut reiniciar ja en mode gràfic sense cap més problema.

4 d’abril de 2012

Reanomenant fitxers en un arbre de directoris des del terminal

Fa uns dies us comentava com reanomenar fotos usant dades EXIF. De vegades, però, ens trobem que hem de fer un petit canvi de nom en molts fitxers diferents en tot un arbre de directoris.

M'hi he trobat en adonar-me que una de les càmeres s'havia quedat sense la bateria interna que manté el rellotge i tinc tot un conjunt de carpetes amb fotos anomenades "2036-*". Evidentment, puc utilitzar pyRenamer, però aquest cop he volgut provar de fer-ho des del terminal, amb find.

En primer lloc, i abans d'executar la comanda real, m'agrada veure exactament quins fitxers es veuran afectats. Així m'asseguro que no hi haurà efectes no desitjats. En aquest cas, vaig a l'arrel de la carpeta de fotos i teclejo:
$ find . -name '2036-*' -print | more
La llista és correcte, pel que ja puc fer el canvi de nom real:
$ find . -name '2036-*' -exec rename 's/2036-/2012-/i' {} +
Fixeu-vos com ara executo una comanda de canvi de nom, substituint el '2036-' per '2012-' per cada fitxer localitzat amb el find. Les cometes simples en la comanda serveixen per evitar l'expansió de l'asterisc per part de la shell.

En fi, aquí ho deixo anotat, per recordar-ho més endavant. De vegades, no hi ha res més eficient que la línia de comandes, no trobeu?