23 de juny del 2011

USB 3.0 a la vida real. Ens interessa?

Fa uns dies em vaig comprar un Foxconn NT-3500, del qual n'estic força content, per cert. El cas és que porta dos ports USB 3.0 que encara no havia pogut provar en condicions. Així que avui m'hi he posat.

Per fer proves, he utilitzat dos disc durs externs, un de 3.5" i 7200 rpm i un de 2.5" a 5400 rpm. Per comparació, també he fet proves amb el disc dur de 2.5" intern. Per mesurar la velocitat de lectura, he utilitzat la "Utilitat de discs" que porta l'Ubuntu. Com que estic en Natty i utilitzo l'Unity, només he hagut d'anar a la icona de la part superior esquerra de la pantalla, fer clic, i començar a teclejar el nom:
Un cop dins de l'aplicació, seleccionem el disc que volem mesurar i l'opció "Test de referència". Ens obrirà una altra finestra amb dues opcions, per fer un test de només lectura o de lectura/escriptura. El test de lectura/escriptura és destructiu i només el podem fer sobre discs nous. Com que no és el cas, he utilitzat el test de només lectura.

En primer lloc, he començat pel disc de 2TB, 3.5" i 7200 rpm. Ve en un encapsulat Verbatim etiquetat com a USB 3.0, però d'entrada l'he connectat a un port USB 2.0 (no hi ha problemes de compatibilitat). Tal com podeu veure en els resultats que teniu a continuació, s'aconsegueix una velocitat mitjana lleugerament per sobre dels 30MB/s. També cal destacar que la gràfica es manté força constant, la qual cosa ens indica que no estem arribant al límit de velocitat del disc dur, sinó que el port USB 2.0 ens està impedint anar més ràpid.

Per comprovar la teoria anterior, connecto ara el disc a un port USB 3.0. A sota podem comprovar com la velocitat mitjana augmenta per sobre dels 100MB/s. Això és 3'5 vegades més ràpid que abans, que no està gens malament. També s'observa que la gràfica ja no és constant, sinó que decau cap al final. Tot plegat ens indica que ara sí que estem arribant al límit de velocitat del disc dur, i no estem condicionats pel port USB 3.0. Si el disc fos més ràpid, potser ens podríem acostar més al factor 10X de guany en velocitat que s'anuncia a la publicitat.


Tot seguit vaig a comprovar la velocitat del disc dur intern, connectat a un port SATA i que, per tant, no està condicionat pels ports USB. Es tracta d'un disc de 2.5", a 5400rpm. Es pot veure que la gràfica també decau (és a dir, que estem anant a la velocitat màxima que suporta el disc), i que la velocitat mitjana baixa fins a uns 60MB/s, la qual cosa és correcte per un disc com aquest.


Tot seguit, repeteixo les proves amb un altre disc dur extern, però ara de 2.5" i 5400rpm, també en una carcassa USB 3.0. Però, en primer lloc, el connecto a un port USB 2.0. En la gràfica següent podem comprovar com la velocitat mitjana està lleugerament per sobre dels 25MB/s, lluny dels 60MB/s que teníem amb el disc intern. La gràfica plana ens confirma que el port USB 2.0 és qui ens limita en velocitat.


Finalment, el connecto ara a un port USB 3.0. El resultat el podem veure en la gràfica de sota: la velocitat mitjana s'apropa als 60MB/s del disc dur intern, i la gràfica ens indica també que la limitació ara és deguda a la velocitat del disc dur, i no al port USB 3.0.


I per acabar aquest article, en destacaria dues conclusions prou interessants:
  • La primera és que si connectem els nostres disc durs externs en ports USB 3.0 arribarem a utilitzar-los a la seva màxima velocitat, talment com si es tractés de discos interns. No hi ha pèrdua de velocitat.
  • La segona és que per poder aprofitar els ports USB 3.0 i tot el guany que ens poden oferir, ens calen discos més ràpids que els mecànics. És a dir, hauríem de connectar discos d'estat sòlid (SSD). Llàstima del seu preu, no trobeu?

En resum, si heu de canviar d'ordinador, assegureu-vos que porti ports USB 3.0 !

[Edició] Tanco els comentaris per spam continu de certes pàgines.

17 de juny del 2011

Ubuntu 64 bits: ERROR loading libraries: libelf.so.1: ELFCLASS64

Si treballeu amb Ubuntu 64-bits, segur que en general esteu contents amb el seu bon funcionament. Jo també.

De tant en tant, però, sorgeix algun petit problema amb les aplicacions de 32 bits. Avui m'he trobat amb aquest error:
error while loading shared libraries: libelf.so.1: 
wrong ELF class: ELFCLASS64
Amb les preceptives cerques a Sant Google, he trobat solucions aparentment fàcils per Redhat, però no per Ubuntu. Hi havia algunes propostes, però cap no ha funcionat.

Després de donar moltes voltes, finalment, ho he pogut solucionar instal·lant la llibreria de 32-bits de forma manual:
  1. Podem baixar els paquets per Ubuntu des de http://packages.ubuntu.com/. En concret, jo necessitava la llibreria libelf1 per Natty, amb arquitectura i386 (32 bits).
  2. Tot seguit, hem d'obrim el paquet que acabem de baixar (libelf1_0.148-1ubuntu1_i386.deb) amb el gestor d'arxius per extreure'n manualment la llibreria. Com que necessitarem permisos d'administrador per copiar-la a /lib32, usarem la següent comanda per obrir el nautilus:
    $ gksudo nautilus &
    Ja en el nautilus, seleccionem el paquet i l'obrim amb el gestor d'arxius (o xarchiver). No feu doble clic, perquè provaria d'instal·lar-lo i detectaria que l'arquitectura és errònia. Utilitzeu el botó dret i seleccioneu "Obre amb el Gestor d'arxius".
  3. Un cop obert, veurem diferents carpetes. En concret hem de navegar fins a /usr/lib (mireu la imatge següent). Arribats en aquest punt, ja només ens queda extreure els fitxers a /lib32.
Un cop fet això, ja podem executar l'aplicació que donava problemes ! Ja m'explicareu si us ha funcionat.

13 de juny del 2011

Foxconn NT-A3500 amb AMD APU E-350

Fa uns dies us parlava de com posar Ubuntu a un HP-dm1. Tot i alguns problemes amb el soroll del ventilador (que s'arreglen força amb una actualització de la BIOS), el rendiment general de la màquina és prou bo. Tant, que he decidit jubilar el meu antic Asus Eeebox B202 (basat en Atom N270).

El seu substitut ha estat un Foxconn NT-A3500, que porta una APU (CPU+GPU integrades en el mateix xip) de AMD. Concretament la E-350, igual que el portàtil HP-dm1. De fet, es tracta d'un barebone, és a dir, un ordinador sense disc dur, ni memòria. El cost del barebone és d'uns 200€, als quals cal sumar-hi el preu de la memòria i el disc dur. En el meu cas, he aprofitat el disc de l'Eeebox, i hi he afegit 4GB de memòria DDR3 (40€).

El NT-A3500 és realment petit, fins i tot més que el Eeebox. Aquí els teniu de costat:


En aquesta imatge el teniu acabat de sortir de la caixa. Es poden veure clarament els seus dos connectors USB 3.0 (es distingeixen pel color blau de l'interior):


El contingut de la caixa: el PC, l'alimentador extern tipus portàtil, un suport per posar-lo vertical, l'antena, l'adaptador VGA-HDMI, etc...


Bé, un cop examinat tot, el que hem de fer és obrir-lo per afegir-hi el disc dur i la memòria. Per això només cal treure els quatre cargols que subjecten la tapa i, amb un tornavís petit, anar separant amb compte els laterals per fer saltar les subjeccions de plàstic. No és difícil: anem a poc a poc i amb compte i no tindrem problemes. Amb l'interior del PC a la vista, veurem clarament on hem de col·locar les peces que falten:


La memòria ha de ser de portàtil, tipus DDR3. Cal entrar-la en un angle de 45 graus i fer pressió per tal que quedi agafada en els laterals. Per muntar el disc dur (SATA 2,5", com els dels portàtils), hem de treure primer el suport metàl·lic (quatre cargols més). En la foto podeu veure la memòria posada i el disc dur ja muntat en el suport metàl·lic.


Tornem a col·locar el suport metàl·lic amb el disc dur, i ja podem tancar el PC:


Finalment, el podem posar vertical, o muntar-lo darrera el monitor amb el suport VESA (que també està inclòs). Jo m'he decantat per aquesta segona opció, i en la foto el podeu veure darrera el meu Sony de 17":


Amb tot això, les especificacions finals del PC són les següents:
  • AMD APU E350 de doble nucli a 1.6GH
  • 1x SO-DIMM amb 4GB DDR3 1066
  • Gràfica AMD Radeon HD 6310 integrada a la APU
  • 2 USB 3.0 (a més de 4 USB 2.0)
  • HDMI, DVI, LAN, Wifi, etc...
  • Consum de menys de 25W en funcionament (reproduint vídeo HD)
El resultat és una màquina que respon molt millor que les basades en Atom, que ni tan sols es veu, i que té un consum tan baix que la pots deixar en funcionament hores i hores sense gaires remordiments. I tot plegat per menys de 250€. Una bona opció, no creieu?

9 de juny del 2011

Privacitat i males pràctiques

Fa uns dies els nostres amics de gnulinux.cat, poc sospitosos de dedicar-se a la política, publicaven un article on feien una defensa de la llibertat en tots els àmbits, i ens recordaven que per defensar-la ens cal la implicació de tothom. Aquest article m'ha vingut al cap al relacionar-la amb dues importants notícies sobre la privacitat o, més ben dit, la falta de privacitat, i les males pràctiques que fan certes empreses.

La primera notícia va sorgir cap a finals d'abril, quan dos experts en seguretat varen confirmar que els iPhone/iPAD 3G amb iOS4 registraven els moviments de l'usuari, guardant al voltant de 100 registres per dia, amb informació GPS i horària. Fins i tot varen fer una aplicació per mostrar la informació sobre un mapa, i el resultat fa por. Jutgeu per vosaltres mateixos:
Al cap de poc, Apple va treure una actualització del iOS que feia que les dades ja no es recollissin o, en tot cas, que ja no fossin visibles.

La segona notícia, també de finals d'abril, encara em sembla més greu. La coneguda empresa de navegadors Tom Tom ha venut dades recollides dels seus usuaris a la policia holandesa, que aquesta ha utilitzat per escollir on posar nous radars i cambres de seguretat. Segons Tom Tom, les dades són anònimes i no permeten a la policia saber qui ha fet una infracció. Jo hi afegiria: "de moment".

Les dues notícies, però, indiquen un mateix camí: les empreses estan perdent de vista que nosaltres, els usuaris dels seus productes, som els seus clients. Oblidant-se d'aquella norma bàsica que diu que cal cuidar els clients (i ja no dic res de l'altra que diu que els clients sempre tenen la raó), ens tracten com si ens fessin un favor al vendre'ns els seus productes. I no dubten en traspassar qualsevol línia d'ètica o sentit comú, si amb això poden fer quatres euros.

I, ara torno al principi, nosaltres què hi podem fer?

Jo ho tinc clar. Faré ús de la meva llibertat. Els recordaré qui és el client i qui l'empresa que vol vendre els seus productes, simplement no comprant res d'empreses que utilitzin aquest tipus de males pràctiques. I vosaltres, què penseu fer?

6 de juny del 2011

etckeeper: guardant la història de /etc

Possiblement ja sabeu que Ubuntu, o Linux en general, guarda molts fitxers de configuració a /etc. Doncs bé, disposem d'una utilitat anomenada etckeeper que ens permet guardar una història de tots els canvis que s'hi facin, utilitzant un sistema de control de versions. Això ens permet conèixer què s'ha canviat, quan s'ha canviat i, si cal, fins i tot recuperar una versió antiga. Us sembla útil?

Anem a veure com instal·lar-lo i configurar-lo. De fet, si acceptem utilitzar bzr, que és l'opció per defecte, no ens caldrà configurar res. De totes maneres, jo tinc la partició d'usuaris /home separada de la resta del sistema. Això em permet reinstal·lar Ubuntu sense gaires problemes. Però també seria convenient que les còpies de /etc es fessin sobre la partició d'usuaris. Per fer-ho, crearem el repositori sota /home, i l'enllaçarem des de /etc. Això ho hem de fer abans d'instal·lar l'etckeeper. Veiem-ho:
$ sudo mkdir -p /home/etckeeper/.bzr && \
  sudo ln -s /home/etckeeper/.bzr /etc/.bzr && \
  sudo apt-get install bzr etckeeper 
Ara, cada vegada que fem canvis manuals als fitxers de /etc poder fer un commit per guardar els canvis. Per exemple, el primer podria ser:
$ sudo etckeeper commit "Primera importació"
De fet, només haurem de pujar els canvis nosaltres si editem fitxers de configuració a mà (i no volem esperar), ja que k'etckeeper s'executa automàticament cada vegada que instal·lem/eliminem paquets, i un cop cada dia.

De vegades, potser també voldrem saber quins canvis hi ha pendents de guardar:
$ sudo bzr status /etc/
O veure quins canvis s'han fet al llarg de la història:
$ sudo bzr log /etc/
Finalment, comentar que s'hi hem de reiniciar el repositori perquè hem tingut algun problema, ho podem fer amb la comanda:
$ sudo etckeeper uninit
Amb això, ja teniu a lloc segur els vostres valuosos fitxers de configuració!

3 de juny del 2011

Ubuntu: fent que l'espai lliure estigui disponible

Si sou del que teniu els discos força plens i feu servir el monitor de sistema per veure com aneu d'espai, potser haureu notat que hi ha una columna que indica l'espai lliure i una altra que fa el mateix per l'espai disponible, tal com es veu a la imatge:
Si us hi fixeu, aquesta diferència pot ser de uns quants GB. En la partició de /home de l'exemple són més de 4GB.

De fet, es tracta exactament d'un 5% del total de l'espai de la partició. El sistema el reserva per l'usuari administratiu (root), per tal que si el disc es queda sense espai pels usuaris normals, l'administrador hi pugui accedir sense problemes i solucionar el tema. Aquest 5% es va fixar quan els disc eren molt petits, i no era gaire espai, en realitat. De fet, amb uns pocs MB n'hi ha prou. En canvi, avui en dia, si tenim una partició de 500GB, estaríem parlant de 25GB. No us sembla que valdria la pena recuperar-los?

Per fer-ho utilitzarem la comanda tune2fs. Hem de fer-ho, però, amb la partició desmuntada. Per saber quines particions cal desmuntar, observeu el dispositiu que us indica en el monitor de sistema. Com que no podem desmuntar la partició del sistema, en general, haurem d'arrencar des d'un LiveCD o d'un USB i, en aquest cas, ja tindrem les particions desmuntades.

Per si no fos així, i seguint amb l'exemple anterior, si volem desmuntar la particó /home:
$ sudo unmount /dev/sda6
I ara, reduïm l'espai que reserva el sistema al percentatge que ens interessi:
$ sudo tune2fs -m 0 /dev/sda6
El paràmetre -m 0 indica que reservem un 0%, és a dir, que no hi ha cap reserva. Jo utilitzo aquest valor per les dades, i un -m 1 (1%) per la partició del sistema. Amb això n'hi ha ben bé prou, i es recuperen una bona colla de GB !