20 de desembre del 2011

Llibres digitals en català (gratuïts o no)

Fa uns dies vaig navegar per Amazon.es buscant llibres en català. No és la millor manera de fer-ho, ja que no tenim els llibres classificats per temàtica. Segur que hi deu haver altres alternatives, vaig pensar. I buscant, buscant, n'he trobat algunes.

La primera que us presento és llibresdigitals.cat, que ja seria interessant només per les grans cites que ens va mostrant a la capçalera. Ben organitzada i agradable de navegar, presenta una petita col·leció de llibres digitals en català, perfectament ordenats per temàtica. Ah! I no oblidéssim l'apartat de llibres de franc. Només trobo a faltar una opció de novetats en RSS i que no puguis fer la compra directament a la pàgina. De totes maneres,  la recomano al cent per cent.


La segona opció és el referent dels llibres sense copyright, el Projecte Gutenberg. Allà hi podrem trobar molts dels clàssics, especialment en anglès, però també hi ha un petit apartat en català. La llista és curta, ja que no arriba als 50 títols, però val la pena donar-hi un cop d'ull.


Finalment, la tercera opció correspon a eDI.cat, una pàgina clara i ben ordenada, que ens permet xafardejar per temes, buscar títols concrets, pagar còmodament amb Paypal (o amb targeta) i que publica les novetats en RSS. Per mi, el problema és que els preus estan un xic per sobre dels d'Amazon i, sobretot, que alguns llibres només estan en format ePUB (amb DRM) i no són aptes pel meu Kindle. Sinó, seria perfecte.

Com veieu, hi comença a haver força opcions interessants. No creieu?

15 de desembre del 2011

Llibres digitals en català a Amazon.es

Després de comprar un parell de llibres digitals en català des d'Amazon, he volgut comprovar si hi havia alguna forma que em permetés trobar el catàleg en català, per xafardejar còmodament, com ho faria en una llibreria. No és fàcil si no ho saps, però s'hi pot arribar des del menú de la esquerra seguint:
  • ‹ Tienda Kindle
  • ‹ eBooks Kindle
  • ‹ eBooks en catalán, gallego y euskera
  • eBooks en catalán

Si us fixeu en la imatge, podeu comprovar que el catàleg supera el miler de títols, i alguns amb preu molt assequible. Llàstima no poder tenir-los ordenats per temàtica, també. Això posaria les coses més fàcils.

7 de desembre del 2011

Rsync: domesticat?

El tema de les còpies de seguretat a Ubuntu, trobo que no està ben resolt. Ep, abans que em salteu al coll, deixeu-me aclarir un parell de coses:
  • Sé que hi ha fantàstiques solucions automàtiques per servidors, però són massa complexes per a l'usuari normal.
  • També conec l'intent d'Ubuntu de simplificar les coses amb el DéjàDup, però tampoc s'ajusta ben bé al que jo necessito.
De fet, potser el problema és que no vull còpies de seguretat, sinó rèpliques. És a dir:
  • No vull còpies incrementals, sinó una rèplica de l'estructura de directoris en un disc local (normalment extern).
  • No vull còpies automàtiques, sinó llançar-les jo mateix quan ho cregui convenient.
  • Vull poder indicar tota una llista de carpetes a copiar en una sessió.
  • Vull poder indicar quines carpetes/fitxers excloure de la còpia.
La solució és el vell conegut rsync o, millor encara, Grsync, que és la interfície gràfica de GNOME per rsync. Com sempre, l'instal·lem des del terminal:
$ sudo apt-get install grsync
Un cop instal·lat, l'invoquem des del Dash i configurem al nostre gust. En la pestanya d'Opcions inicials seleccionem el directori original i el destí. Observeu el detall que el directori original acaba amb '/'. Això farà que es copiï el seu contingut i no es crei una carpeta addicional en el destí. La resta d'opcions fan que la còpia sigui una rèplica de l'original:


A la pestanya d'Opcions avançades és on hem d'afegir el fitxer on volem indicar la llista de carpetes o fitxers a excloure de la còpia:

La sintaxi d'aquest fitxer és la clau de l'èxit:

Bàsicament, cada línia és una expressió regular que s'aplica ordenadament per indicar quines carpetes i/o fitxers cal excloure o afegir a la llista. La '/' inicial indica que l'expressió s'aplica a l'inici del camí (arrel del directori font, no del sistema d'arxius). Si no hi és, l'expressió s'aplica des del final. La '/' final indica que l'expressió només s'aplica a directoris, mentre que si no hi és, s'aplica als fitxers. Així, en aquest fitxer:
  • La primera línia inclou el directori '.grsync', mentre que la segona exclou tots els directoris que comencin per '.' a l'arrel del directori origen.
  • S'exclouen les carpetes 'Baixades', 'Dropbox', 'Ubuntu One' i 'VirtualBox VMs'  de l'arrel del directori origen. Noteu que no s'ha de fer res especial per tractar els espais en el nom del directori.
  • Dins de la carpeta 'Normal', s'exclouen els fitxers que comencen per '.' i el directori 'Wine'.
  • Finalment, tot directori '.cache', estigui on estigui en l'arbre de directoris, serà exclòs (és a dir, s'aplica en totes les subcarpetes).
Espero que l'exemple us hagi estat útil i sigui suficient per començar a fer còpies de seguretat de manera senzilla. En tot cas, sempre es pot consultar el manual del rsync per més informació.
Ah! I si coneixeu alguna altre solució de còpia de seguretat, més simple i més bonica, no dubteu en comentar-ho !

2 de desembre del 2011

El nou Kindle a 99€ a Amazon.es

Mentre Edicions B segueix sense oferir cap llibre en català en la seva interessant oferta de llibres electrònics sense protecció (ni tampoc han traduït la pàgina), Amazon.es ha començat a vendre el Kindle des de la seva botiga espanyola.


I com podeu veure, ho fa a un preu realment atractiu: 99€. Evidentment, lluny del preu en dòlars de Amazon.com, però també força més econòmic de quan el vaig comprar, encara no fa ni un any.

I, per cert, Amazon.es que ven llibres en català:


El problema és que no hi ha manera de filtrar per llengua, i així es fa difícil veure el catàleg disponible. Però, en tot cas, sempre serà una bona opció per quan busques un llibre en concret.

23 de novembre del 2011

Compilant Avidemux 2.5.5 o 2.6

Avidemux és un editor de vídeo senzill que permet retallar anuncis, aplicar filtres i convertir a altres formats. Ubuntu Oneiric ve amb la versió 2.5.4, que és de finals de 2010. Però tenim disponible la 2.5.5 (estiu de 2011) i la 2.6 (en desenvolupament).

Cal saber que les branques 2.5 i la 2.6 són molt diferents. En la 2.5, l'edició està orientada a fotogrames. Permet una edició acurada fins al fotograma, però tendeix a produir desincronització àudio/vídeo quan tenim fluxos variables (cosa habitual). La versió 2.6 és basa en edició temporal, enlloc de fotogrames. Es perd l'edició acurada fins al fotograma i potència en els filtratges, però hauria de produir sortides sincronitzades. És la versió de desenvolupament i, per tant, cal considerar-la com experimental.

Anem a veure com podem compilar-les fàcilment.

Compilant Avidemux 2.5.5:
$ sudo apt-get install build-essential subversion
$ sudo apt-get build-dep avidemux
$ cd ~
$ svn co svn://svn.berlios.de/avidemux/branches/\
avidemux_2.5_branch_gruntster/
$ cd avidemux_2.5_branch_gruntster/
$ sudo bash ./bootStrap.sh
Amb això ens compila i instal·la directament la nova versió, que invoquem normalment:

Compilant Avidemux 2.6:
$ sudo apt-get install libxml2-dev gcc g++ make cmake pkg-config \
libpng12-dev fakeroot yasm git libaften-dev libmp3lame-dev \
libx264-dev libfaad-dev libfaac-dev libgtk-3-dev
$ cd ~
$ git clone git://gitorious.org/avidemux2-6/avidemux2-6.git
$ cd avidemux2-6
$ sudo bash ./bootStrap.bash --deb --without-qt4 --with-gtk
$ cd debs
$ sudo dkpg -i *.deb
Amb això ens compila i instal·la la nova versió, a la qual podem accedir amb Alt+F2, indicant directament el seu nom:
Com es pot comprovar, el seu aspecte ha variat poc, però internament és molt diferent.

Recordem que es tracta d'una versió experimental, no estable, així que no ens ha d'estranyar si ens fa algunes coses "rares".

16 de novembre del 2011

Llibres digitals, a preu de digital, i sense DRM !

Podria ser que, finalment, algú hagués entès que per poder fer front a la pirateria cal posar a l'abast productes a preus coherents, i sense protecció que dificulti el seu ús legal? Edicions B acaba d'obrir el seu segell de publicacions exclusivament digital, B de Books, a un preu entre 1,99€ i 9,99€ i sense protecció anticòpia (DRM). Això vol dir que els podrem posar al Kindle sense problemes!

No tot és perfecte:
  • la pàgina encara no està disponible en català (Edicions B, ubicada a Consell de Cent, Barcelona)
  • no es poden fer cerques de llibres, ni es pot veure el catàleg disponible fàcilment
  • les compres no es poden fer directament des de la pròpia pàgina, sinó que cal anar a altres webs
  • i, no cal dir-ho, no he trobat cap llibre en català...
Bé, no tot és perfecte, però s'ha de reconèixer que és un primer pas. Un gran primer pas.

10 de novembre del 2011

Correcció ortogràfica a TexMaker

Si heu d'editar textos científics o professionals, potser coneixeu i/o treballeu amb el LaTeX, que és com una mena de compilador de text. No hi ha res millor per entrar fórmules. Té l'avantatge que et permet concentrar-te en el contingut, i no en la forma, i que pots utilitzar qualsevol editor per entrar el text. De totes maneres, hi ha editors especialitzats. Jo utilitzo el Texmaker, que podeu instal·lar fàcilment des dels repositoris d'Ubuntu.

Una de les queixes dels usuaris acostumats al LibreOffice (o al Word), és que no hi ha correcció ortogràfica amb el LaTeX. Això no és cert. Però he de reconèixer que, de vegades, es proposen solucions realment complicades quan fas una cerca ràpida per la xarxa.

La solució, en canvi, és ben senzilla. Si teniu el Texmaker i el LibreOffice (o OpenOffice) instal·lats. Simplement cal obrir el Texmaker i anar a:
Opcions -> Configurar Texmaker -> Editor
A la finestra, seleccionem el diccionari ortogràfic, escollint entre els disponibles a "/usr/share/hunspell/*.dic" el que correspongui al codi de llenguatge que ens interessi. A la imatge tenim marcat el català.


Un cop fet això, ja podem escriure normalment, i s'ens marcaran les faltes ortogràfiques que s'ens passin... Fàcil, no?

5 de novembre del 2011

[Oneiric] Sensors de temperatura a la barra

A l'actualitzar el HP-dm1 a Oneiric, a part del problema amb l'Evolution, també ha deixat de funcionar l'indicador que utilitzava  per controlar la temperatura del processador. Coses del Unity.

Per sort, disposem d'una alternativa que podem instal·lar des d'un repositori amb:
$ sudo add-apt-repository ppa:alexmurray/indicator-sensors
$ sudo apt-get update
$ sudo apt-get install indicator-sensors install lm-sensors
$ sudo sensors-detect

La primera línia afegeix un repositori personal que evita haver de compilar el paquet des del codi font. La segona, actualitza la llista de paquets disponibles per poder-los instal·lar tot seguit (tercera línia). La quarta línia, serveix per detectar els sensors de temperatura i ventiladors que tingui la nostra placa base. Si no sou experts, accepteu les opcions per defecte. Aquest pas és necessari, o no es visualitzarà cap temperatura a la barra...

Un cop fet això, carreguem l'aplicatiu:


Amb això s'ens afegirà una icona a la barra. Amb el botó de l'esquerra obrim el menú i anem a "Preferences", on marcarem l'opció per engegar automàticament el programa, així com la resta d'opcions, al nostre gust. La llista de sensors ens apareixerà buida si ens hem saltat la detecció dels sensors, o no se n'ha detectat cap.


Un cop configurem les opcions al nostre gust, ja ho tenim !

31 d’octubre del 2011

[Oneiric] Error "no such table: mem.INBOX" a l'Evolution: Solucionat

La sortida del nou Ubuntu Oneiric Ocelot m'ha convençut prou per actualitzar el HP-dm1. Ha estat un llarg camí des de Lucid, però tot ha anat prou bé. El darrer nucli ja reconeix la tarja de xarxa sense problemes, i no cal compilar cap controlador addicional.

A Oneiric, el gestor de correu per defecte és el Thunderbird. No hi tinc rec en contra, però estic acostumat a l'Evolution, i m'agrada com integra el calendari de Google sense necessitat de complements externs. Així que he instal·lat el gestor de paquets Synaptic (el prefereixo al Centre de programari, sóc de la vella escola) i tot seguit l'Evolution.

En engegar, l'Evolution ha convertit automàticament el correu antic al seu nou format, però quan he anat a la bústia d'entrada, m'ha sortit l'error: "no such table: mem.INBOX", i he vist que no descarregava cap correu nou.

Una ràpida cerca a Google m'ha confirmat que això li passa a més gent. Però a mi, el mateix procés m'havia funcionat sense problemes en un altre ordinador i, a més a més, treballo en IMAP, així que m'he decidit a fer unes proves...

En primer lloc, he fet una còpia de seguretat des del mateix Evolution (nota: per la propera vegada, he de fer-ho ABANS d'actualitzar l'Ubuntu). Tot seguit, he desinstal·lat COMPLETAMENT l'Evolution i també he esborrat les seves carpetes. Això darrer es pot fer des del terminal amb:
$ rm -r ~/.evolution
$ rm -r ~/.cache/evolution
$ rm -r ~/.local/share/evolution
Tot seguit, he tornat a instal·lar l'Evolution i, en engegar-lo, m'ha sorprès que recordava la meva configuració de correu (no he hagut de recuperar la còpia de seguretat). De seguida he vist que podia anar a la bústia d'entrada sense que es produís cap error, i que ja s'estaven descarregant els correus nous. Problema solucionat !

14 d’octubre del 2011

Reiniciant Ubuntu One

Fa uns dies, se'm va morir el meu Foxconn NT-A3500. Sí, sí, el que vaig comprar farà uns tres mesos. Per sort, està en garantia, i els de PC-Box han respost sense problemes. Almenys, això és d'agrair.

El cas és que necessitava uns documents de l'Ubuntu One, que ja fa temps que utilitzo per a les còpies de seguretat, i més ara que ha augmentat de capacitat fins als 5GB. Doncs bé, just quan més ho necessitava, no hi havia maneres que sincronitzés. Evidentment, podia baixar el que fos utilitzant la versió web, però a mi m'agrada tenir els documents en local, i més sabent que tinc un ADSL que cau cada dos per tres.

En primer lloc, cal saber què passa. Per això podeu anar a la carpeta de logs i obrir el fitxer 'syncdaemon.log':
$ cd ~/.cache/ubuntuone/log
$ gedit syncdaemon.log &

Vaig poder comprovar que estava donant errors de connexió i que per això no podia sincronitzar. Depenent del problema, hi ha solucions més o menys complicades, però jo sospitava que simplement era un problema d'inicialització, pel que vaig optar per esborrar el directori de configuració local:
$ sudo rm -rf ~/.local/share/ubuntuone &
Amb això n'hi va haver prou. De seguida va començar a baixar fitxers de nou...

7 d’octubre del 2011

Kindles per tothom !

Gairebé coincidint amb l'esperada inauguració de la seva botiga espanyola (per cert, sense llibres digitals), Amazon ens presenta un bon grapat de novetats respecte al seu Kindle:



D'esquerra a dreta, tenim:
  • Kindle (light), que és la versió del Kindle 3 sense teclat, més lleugera i petita, però sense so (ni MP3, ni text-to-speech, ni audiobooks).
  • Kindle Touch (Wifi), l'esperat model tàctil. Per a mi, la millor opció ara mateix. Estarà disponible a partir del 21 de novembre.
  • Kindle Touch (3G), com el model anterior, però amb 3G, per a qui ho necessiti.
  • Kindle Fire, la tauleta a color, que ha de sortir a partir del 15 de novembre.

Pels que tenim un Kindle 3 actualitzat a la versió 3.1, ara per ara no val la pena actualitzar-se. I si n'heu de comprar un de nou, jo clarament us recomanaria esperar la versió tàctil. La tindreu al mateix preu que el Kindle 3 amb teclat, així que...

Respecte al Kindle Fire, jo esperaré encara un xic més, fins a veure les possibilitats reals de la tauleta... Ho veieu igual?

4 de setembre del 2011

Icones sota llicència GPL?

Si esteu desenvolupant una aplicació i necessiteu icones pels menús o barres d'eines, un bon lloc per trobar-ne és http://www.iconfinder.com/. Hi trobareu de tot, i de bona qualitat.

Sorprenentment, però, alguns paquets d'icones estan llicenciats sota llicència GPL, tal com es pot veure en la imatge.


Evidentment, el més adequat seria utilitzar una llicència tipus Creative Commons, que deixa perfectament clars els drets que es volen preservar. Tampoc no sembla que hi hagi problema amb la llicència LGPL.

En canvi, he vist debats intensos als fòrums sobre si un programa que utilitza, ni que sigui una sola icona GPL, passa a ser GPL o no (i per tant, si s'ha de distribuir tot el seu codi font, o no). Al meu entendre, el problema és que la llicència GPL no deixa clar si l'autor de l'icona vol protegir el codi font de la icona (la imatge) o el seu ús en un programa comercial.

El meu consell: no utilitzar icones GPL en programes comercials. Ho veieu igual?

11 d’agost del 2011

Ubuntu One passa de 2 a 5GB

Despistat com sóc, no m'he adonat fins ara que l'Ubuntu One, el servei de sincronització de fitxers al núvol d'Ubuntu (o hauria de dir Canonical) ha passat d'oferir 2GB a 5GB. I tot gratuït.


El millor de tot és que el canvi s'ha fet de forma transparent, és a dir, que els que ja disposàvem d'un compte ens hem trobat amb més espai sense haver de fer res.

La veritat és que jo treballo tant amb el Dropbox com amb l'Ubuntu One, però amb aquesta nova injecció d'espai i el funcionament molt més estable i transparent amb Natty, he de dir que ha guanyat molts punts. No trobeu?

4 d’agost del 2011

Compartir carpetes a Ubuntu: Samba fàcil i per tothom

Sovint necessitem compartir carpetes entre ordinadors Linux i/o sistemes Windows. A Ubuntu necessitem tenir el Samba instal·lat i definir les carpetes que volem compartir, i en quines condicions. Això es pot fer gràficament, amb una petita utilitat que sovint es desconeix, ja que no ve per defecte. La podem afegir al sistema amb:
$ sudo apt-get install system-config-samba
... i la invoquem amb "samba" des del Dash, si estem al Natty. El primer que farem serà anar a "Preferències -> Paràmetres de servidor". A "Bàsic" indicarem el grup de treball i com volem que s'identifiqui el servidor. La part més interessant està a "Seguretat", on hem d'especificar que volem que l'identificació en el servidor sigui mitjançant un compte d'usuari (recomanat), i si volem, o no, un compte per convidats:

Fet això anirem a "Preferències -> Usuaris Samba", i hi afegirem els usuaris que volem que tinguin accés a les carpetes compartides del servidor:

Ara ja estem en condicions de definir una nova carpeta compartida amb "Fitxer -> Afegeix compartit" o directament amb la icona de la creu verda. A les opcions bàsiques naveguem a la carpeta que volem compartir, posem un nom al recurs i decidim si volem que sigui visible a la xarxa o si serà només de lectura:

Finalment, a les opcions d'accés podem escollir els usuaris que hi tindran accés, o si volem que sigui públic:


I d'aquesta manera tan senzilla podem escollir quins usuaris tindran accés a les carpetes compartides del nostre servidor Linux. I tot de manera gràfica!

30 de juliol del 2011

Edició de vídeos TDT en format TS capturats per un Blu:Sens T14

Fa uns dies us comentava com editar vídeos en format MPG gravats des de la TDT. Avui comentaré com fer el mateix amb el format que grava el sintonitzador TDT Blu:Sens T14, que genera uns fitxers *.TS. És tracta d'un format Transport Stream, que és similar a un MPEG, però amb diversos canals per vídeo, àudio i subtítols, tot junt.

De fet, el mètode serà el mateix que per editar els MPG i, per tant, no el repetiré aquí. Simplement, cal utilitzar un codi lleugerament diferent:


Bàsicament, el que es fa és unir els fitxer *.ts d'una gravació en un de sol (000_all.ts). Després, s'extreu d'ell el vídeo i àudio desitjats. Tota la màgia es troba a la línia:
ffmpeg -i $DIR/000_all.ts -map 0:0 -vcodec copy \
      -map 0:1 -acodec copy $DIR/000_all.mpg
...on el map 0:0 extreu el vídeo i el map 0:1 extreu el primer àudio (català). També es podria extreure el segon àudio, típicament la versió original, amb map 0:2. Un cop fet això, es genera un MPG i l'editem amb l'avidemux.

Si no teniu instal·lat el ffmpeg en el vostre sistema, el podeu afegir com sempre:
$ sudo apt-get install ffmpeg
I ara, a editar vídeos !

20 de juliol del 2011

Edició de vídeos MPEG capturats a la TDT

El meu reproductor de TDT pot gravar en format MPEG. Però, entre altres coses, parteix les gravacions en blocs de 1GB aproximadament, tal com podeu veure a continuació:

Això dificulta l'edició del vídeo i, a més a més, hi ha el tema de la desincronització de l'àudio que acostuma a aparèixer quan unim els fitxers i editem el vídeo per treure els anuncis.

Finalment, però, m'he decidit a generar un petit programa en Bash per poder fer aquesta tasca de manera més automàtica. En primer lloc, ens assegurarem de disposar de les eines adequades. Per fer-ho fàcil, hem d'afegir al Synaptic un repositori binari pel mediainfo:
deb http://ppa.launchpad.net/shiki/mediainfo/ubuntu natty main
Tot seguit instal·lem:
$ sudo apt-get install mediainfo avidemux zenity
Podeu veure el codi del programa tot seguit (si el descarregueu, recordeu donar-li propietats d'execució):


Fet això, executarem el programa i ens demanarà el directori on hi ha els vídeos originals que volem editar:

En escollir el directori, el programa ens genera un fitxer '000_all.mpg' que no és altre cosa que la unió dels trossos. Això pot trigar una estona, ja que s'han de copiar uns quants GB. Paciència.

En acabat, el programa utilitza el mediainfo per donar-nos informació sobre el retard de l'àudio respecte del vídeo en el fitxer resultant:

Tot seguit, ens obre automàticament l'avidemux per poder editar els anuncis. El primer cop ens demanarà per indexar el fitxer, i li hem de dir que sí:

Quan acaba, ens obre el vídeo. El primer que hem de fer és marcar el retard de l'àudio i posar-hi el temps que ens ha dit abans (-257ms en l'exemple). I també hem de canviar el format de sortida, tal com es veu a la imatge.

A partir d'aquí, editem els anuncis i gravem amb el nom que decidim. I a gaudir-ne!

17 de juliol del 2011

Càmera de vigilància a Ubuntu per 25€?

Si gaudiu de l'Ubuntu al vostre ordinador, podeu tenir un sistema de vídeo vigilància de baix cost gràcies a una webcam i al magnífic programa Motion.

El primer és escollir la webcam. La meva opció ha estat una Logitech HD Webcam C270h. La podeu comprar per menys de 25€, posada a casa i tot, i permet gravar vídeo HD 720p, és a dir, que grava a 1280x720p. Logitech és una marca ben coneguda, i té un bon suport per Linux. En tot cas, però, comproveu que la càmera que compreu tingui suport UVC (USB Video Class), ja que així us funcionarà amb els controladors genèrics.

Per instal·lar el Motion, no tindreu cap problema, ja que està en els repositoris:
$ sudo apt-get install motion
Amb això ja el podríeu començar a utilitzar de seguida, ja que ve configurat amb unes bones opcions per defecte. Però segurament voldreu adaptar-lo a les vostres necessitats. Caldrà editar el seu fitxer de configuració amb:
$ gksudo gedit /etc/motion/motion.conf &
El fitxer és llarg, però està ben documentat. Llegint els comentaris podeu anar veient quines opcions cal canviar per ajustar el programa a les vostres necessitats. En el meu cas, he tocat les següents opcions:
# Norma de vídeo a utilitzar: 0 (PAL), 1 (NTSC), 2 (SECAM)
norm 0
# Resolució de la càmera
width 1280
height 720
framerate 25
# Opcions del vídeo gravat: tipus MP4, amb alta qualitat
ffmpeg_variable_bitrate 2
ffmpeg_video_codec mpeg4
# Dibuixa una caixa al voltant del que es mou a la imatge.
locate on
# Text per identificar la càmera (sobretot si n'hi ha més d'una)
text_left LOGITECH C270H %t
# Mida gran, ja que la imatge és de gran resolució
text_double on
# Directori on es guarden les imatges i els vídeos. Cal canviar-lo.
# Una bona opció és apuntar a un directori dins del Dropbox.
target_dir /tmp/motion
Ara ja estem a punt per provar-lo. Des del terminal:
$ sudo motion
I tot seguit obrim el navegador i anem a l'adreça:
http://localhost:8081
Veurem en directe el que està passant a davant de la càmera, mentre es guarden les imatges i vídeos al directori que li hem indicat. Tot seguit podeu veure com queda registrat el meu bolígraf fent moure l'aranya de plàstic en l'escena:


Quan ja hem comprovat que tot funciona adequadament, podem fer que el Motion s'inicii com a dimoni editant l'opció del fitxer de configuració:
daemon on
Recordeu que, a partir d'ara, cada vegada que canvieu la configuració heu de reiniciar el servei amb:
$ sudo /etc/init.d/motion restart 

El programa té moltes opcions més per configurar, com per exemple si volem controlar la càmera remotament. En tot cas, això seria per articles posteriors. De moment, si us animeu a provar-ho, ja em direu què tal us funciona.

8 de juliol del 2011

Video HD amb APU E-350? Sí, però... no encara.

Fa uns dies posava en marxa un ordinador basat en la nova APU E-350 de AMD, que promet acceleració de vídeo HD en la GPU. Avui he volgut comprovar fins a quin punt està madur aquest tema.

D'entrada, he de dir que s'hi està treballant força, sobretot des del XBMC, on he trobat ajuda en els seus fòrums. Malgrat tot, he de dir que el procés no és senzill, ja que necessita:
  • Posar la darrera versió del kernel 2.6.39-0, afegint-hi un parell de pegats.
  • Afegir llibreries retocades per obtenir l'acceleració VAAPI (acceleració per maquinari d'Ati/AMD).
  • Posar els darrers controladors d'ATI/AMD, Catalyst 11.6, als quals també s'han d'afegir pegats per funcionar sobre el darrer nucli, el 2.6.39.
  • Compilar manualment el XBMC o el MPlayer.
Jo he optat per la segona opció, amb el MPlayer. Amb un cert esforç he aconseguit reproduir vídeo HD amb uns resultats acceptables, però amb força limitacions. La més greu, és que el sistema queda amb paquets trencats. Per exemple, no es pot instal·lar el reproductor VLC, ja que hi ha una incompatibilitat que fa que hi hagi paquets trencats:


El problema ve del fet que el VLC requereix una versió de la llibreria libva-x11 que és incompatible amb una de les que necessita el MPlayer per poder usar l'acceleració VAAPI, i que he hagut d'instal·lar a mà.


Un altre problema és que no tots els tipus de vídeo són accelerats, només VC1. H.264, DIVX/XVID, pel que ens podem trobar que per altres formats tinguem un ús de processador més elevat.


En resum, he de dir que de moment el tema està encara molt verd. La meva recomanació és que si no sou experts usuaris d'Ubuntu als qui els agraden les emocions fortes, no us hi poseu i espereu un temps.

En el meu cas, he tornat enrere per tenir el sistema estable, i el més segur és que recuperi la meva targeta CrystalHD, per reproduir vídeo fàcilment fins que vinguin temps millors per les APU d'AMD.

23 de juny del 2011

USB 3.0 a la vida real. Ens interessa?

Fa uns dies em vaig comprar un Foxconn NT-3500, del qual n'estic força content, per cert. El cas és que porta dos ports USB 3.0 que encara no havia pogut provar en condicions. Així que avui m'hi he posat.

Per fer proves, he utilitzat dos disc durs externs, un de 3.5" i 7200 rpm i un de 2.5" a 5400 rpm. Per comparació, també he fet proves amb el disc dur de 2.5" intern. Per mesurar la velocitat de lectura, he utilitzat la "Utilitat de discs" que porta l'Ubuntu. Com que estic en Natty i utilitzo l'Unity, només he hagut d'anar a la icona de la part superior esquerra de la pantalla, fer clic, i començar a teclejar el nom:
Un cop dins de l'aplicació, seleccionem el disc que volem mesurar i l'opció "Test de referència". Ens obrirà una altra finestra amb dues opcions, per fer un test de només lectura o de lectura/escriptura. El test de lectura/escriptura és destructiu i només el podem fer sobre discs nous. Com que no és el cas, he utilitzat el test de només lectura.

En primer lloc, he començat pel disc de 2TB, 3.5" i 7200 rpm. Ve en un encapsulat Verbatim etiquetat com a USB 3.0, però d'entrada l'he connectat a un port USB 2.0 (no hi ha problemes de compatibilitat). Tal com podeu veure en els resultats que teniu a continuació, s'aconsegueix una velocitat mitjana lleugerament per sobre dels 30MB/s. També cal destacar que la gràfica es manté força constant, la qual cosa ens indica que no estem arribant al límit de velocitat del disc dur, sinó que el port USB 2.0 ens està impedint anar més ràpid.

Per comprovar la teoria anterior, connecto ara el disc a un port USB 3.0. A sota podem comprovar com la velocitat mitjana augmenta per sobre dels 100MB/s. Això és 3'5 vegades més ràpid que abans, que no està gens malament. També s'observa que la gràfica ja no és constant, sinó que decau cap al final. Tot plegat ens indica que ara sí que estem arribant al límit de velocitat del disc dur, i no estem condicionats pel port USB 3.0. Si el disc fos més ràpid, potser ens podríem acostar més al factor 10X de guany en velocitat que s'anuncia a la publicitat.


Tot seguit vaig a comprovar la velocitat del disc dur intern, connectat a un port SATA i que, per tant, no està condicionat pels ports USB. Es tracta d'un disc de 2.5", a 5400rpm. Es pot veure que la gràfica també decau (és a dir, que estem anant a la velocitat màxima que suporta el disc), i que la velocitat mitjana baixa fins a uns 60MB/s, la qual cosa és correcte per un disc com aquest.


Tot seguit, repeteixo les proves amb un altre disc dur extern, però ara de 2.5" i 5400rpm, també en una carcassa USB 3.0. Però, en primer lloc, el connecto a un port USB 2.0. En la gràfica següent podem comprovar com la velocitat mitjana està lleugerament per sobre dels 25MB/s, lluny dels 60MB/s que teníem amb el disc intern. La gràfica plana ens confirma que el port USB 2.0 és qui ens limita en velocitat.


Finalment, el connecto ara a un port USB 3.0. El resultat el podem veure en la gràfica de sota: la velocitat mitjana s'apropa als 60MB/s del disc dur intern, i la gràfica ens indica també que la limitació ara és deguda a la velocitat del disc dur, i no al port USB 3.0.


I per acabar aquest article, en destacaria dues conclusions prou interessants:
  • La primera és que si connectem els nostres disc durs externs en ports USB 3.0 arribarem a utilitzar-los a la seva màxima velocitat, talment com si es tractés de discos interns. No hi ha pèrdua de velocitat.
  • La segona és que per poder aprofitar els ports USB 3.0 i tot el guany que ens poden oferir, ens calen discos més ràpids que els mecànics. És a dir, hauríem de connectar discos d'estat sòlid (SSD). Llàstima del seu preu, no trobeu?

En resum, si heu de canviar d'ordinador, assegureu-vos que porti ports USB 3.0 !

[Edició] Tanco els comentaris per spam continu de certes pàgines.

17 de juny del 2011

Ubuntu 64 bits: ERROR loading libraries: libelf.so.1: ELFCLASS64

Si treballeu amb Ubuntu 64-bits, segur que en general esteu contents amb el seu bon funcionament. Jo també.

De tant en tant, però, sorgeix algun petit problema amb les aplicacions de 32 bits. Avui m'he trobat amb aquest error:
error while loading shared libraries: libelf.so.1: 
wrong ELF class: ELFCLASS64
Amb les preceptives cerques a Sant Google, he trobat solucions aparentment fàcils per Redhat, però no per Ubuntu. Hi havia algunes propostes, però cap no ha funcionat.

Després de donar moltes voltes, finalment, ho he pogut solucionar instal·lant la llibreria de 32-bits de forma manual:
  1. Podem baixar els paquets per Ubuntu des de http://packages.ubuntu.com/. En concret, jo necessitava la llibreria libelf1 per Natty, amb arquitectura i386 (32 bits).
  2. Tot seguit, hem d'obrim el paquet que acabem de baixar (libelf1_0.148-1ubuntu1_i386.deb) amb el gestor d'arxius per extreure'n manualment la llibreria. Com que necessitarem permisos d'administrador per copiar-la a /lib32, usarem la següent comanda per obrir el nautilus:
    $ gksudo nautilus &
    Ja en el nautilus, seleccionem el paquet i l'obrim amb el gestor d'arxius (o xarchiver). No feu doble clic, perquè provaria d'instal·lar-lo i detectaria que l'arquitectura és errònia. Utilitzeu el botó dret i seleccioneu "Obre amb el Gestor d'arxius".
  3. Un cop obert, veurem diferents carpetes. En concret hem de navegar fins a /usr/lib (mireu la imatge següent). Arribats en aquest punt, ja només ens queda extreure els fitxers a /lib32.
Un cop fet això, ja podem executar l'aplicació que donava problemes ! Ja m'explicareu si us ha funcionat.

13 de juny del 2011

Foxconn NT-A3500 amb AMD APU E-350

Fa uns dies us parlava de com posar Ubuntu a un HP-dm1. Tot i alguns problemes amb el soroll del ventilador (que s'arreglen força amb una actualització de la BIOS), el rendiment general de la màquina és prou bo. Tant, que he decidit jubilar el meu antic Asus Eeebox B202 (basat en Atom N270).

El seu substitut ha estat un Foxconn NT-A3500, que porta una APU (CPU+GPU integrades en el mateix xip) de AMD. Concretament la E-350, igual que el portàtil HP-dm1. De fet, es tracta d'un barebone, és a dir, un ordinador sense disc dur, ni memòria. El cost del barebone és d'uns 200€, als quals cal sumar-hi el preu de la memòria i el disc dur. En el meu cas, he aprofitat el disc de l'Eeebox, i hi he afegit 4GB de memòria DDR3 (40€).

El NT-A3500 és realment petit, fins i tot més que el Eeebox. Aquí els teniu de costat:


En aquesta imatge el teniu acabat de sortir de la caixa. Es poden veure clarament els seus dos connectors USB 3.0 (es distingeixen pel color blau de l'interior):


El contingut de la caixa: el PC, l'alimentador extern tipus portàtil, un suport per posar-lo vertical, l'antena, l'adaptador VGA-HDMI, etc...


Bé, un cop examinat tot, el que hem de fer és obrir-lo per afegir-hi el disc dur i la memòria. Per això només cal treure els quatre cargols que subjecten la tapa i, amb un tornavís petit, anar separant amb compte els laterals per fer saltar les subjeccions de plàstic. No és difícil: anem a poc a poc i amb compte i no tindrem problemes. Amb l'interior del PC a la vista, veurem clarament on hem de col·locar les peces que falten:


La memòria ha de ser de portàtil, tipus DDR3. Cal entrar-la en un angle de 45 graus i fer pressió per tal que quedi agafada en els laterals. Per muntar el disc dur (SATA 2,5", com els dels portàtils), hem de treure primer el suport metàl·lic (quatre cargols més). En la foto podeu veure la memòria posada i el disc dur ja muntat en el suport metàl·lic.


Tornem a col·locar el suport metàl·lic amb el disc dur, i ja podem tancar el PC:


Finalment, el podem posar vertical, o muntar-lo darrera el monitor amb el suport VESA (que també està inclòs). Jo m'he decantat per aquesta segona opció, i en la foto el podeu veure darrera el meu Sony de 17":


Amb tot això, les especificacions finals del PC són les següents:
  • AMD APU E350 de doble nucli a 1.6GH
  • 1x SO-DIMM amb 4GB DDR3 1066
  • Gràfica AMD Radeon HD 6310 integrada a la APU
  • 2 USB 3.0 (a més de 4 USB 2.0)
  • HDMI, DVI, LAN, Wifi, etc...
  • Consum de menys de 25W en funcionament (reproduint vídeo HD)
El resultat és una màquina que respon molt millor que les basades en Atom, que ni tan sols es veu, i que té un consum tan baix que la pots deixar en funcionament hores i hores sense gaires remordiments. I tot plegat per menys de 250€. Una bona opció, no creieu?

9 de juny del 2011

Privacitat i males pràctiques

Fa uns dies els nostres amics de gnulinux.cat, poc sospitosos de dedicar-se a la política, publicaven un article on feien una defensa de la llibertat en tots els àmbits, i ens recordaven que per defensar-la ens cal la implicació de tothom. Aquest article m'ha vingut al cap al relacionar-la amb dues importants notícies sobre la privacitat o, més ben dit, la falta de privacitat, i les males pràctiques que fan certes empreses.

La primera notícia va sorgir cap a finals d'abril, quan dos experts en seguretat varen confirmar que els iPhone/iPAD 3G amb iOS4 registraven els moviments de l'usuari, guardant al voltant de 100 registres per dia, amb informació GPS i horària. Fins i tot varen fer una aplicació per mostrar la informació sobre un mapa, i el resultat fa por. Jutgeu per vosaltres mateixos:
Al cap de poc, Apple va treure una actualització del iOS que feia que les dades ja no es recollissin o, en tot cas, que ja no fossin visibles.

La segona notícia, també de finals d'abril, encara em sembla més greu. La coneguda empresa de navegadors Tom Tom ha venut dades recollides dels seus usuaris a la policia holandesa, que aquesta ha utilitzat per escollir on posar nous radars i cambres de seguretat. Segons Tom Tom, les dades són anònimes i no permeten a la policia saber qui ha fet una infracció. Jo hi afegiria: "de moment".

Les dues notícies, però, indiquen un mateix camí: les empreses estan perdent de vista que nosaltres, els usuaris dels seus productes, som els seus clients. Oblidant-se d'aquella norma bàsica que diu que cal cuidar els clients (i ja no dic res de l'altra que diu que els clients sempre tenen la raó), ens tracten com si ens fessin un favor al vendre'ns els seus productes. I no dubten en traspassar qualsevol línia d'ètica o sentit comú, si amb això poden fer quatres euros.

I, ara torno al principi, nosaltres què hi podem fer?

Jo ho tinc clar. Faré ús de la meva llibertat. Els recordaré qui és el client i qui l'empresa que vol vendre els seus productes, simplement no comprant res d'empreses que utilitzin aquest tipus de males pràctiques. I vosaltres, què penseu fer?

6 de juny del 2011

etckeeper: guardant la història de /etc

Possiblement ja sabeu que Ubuntu, o Linux en general, guarda molts fitxers de configuració a /etc. Doncs bé, disposem d'una utilitat anomenada etckeeper que ens permet guardar una història de tots els canvis que s'hi facin, utilitzant un sistema de control de versions. Això ens permet conèixer què s'ha canviat, quan s'ha canviat i, si cal, fins i tot recuperar una versió antiga. Us sembla útil?

Anem a veure com instal·lar-lo i configurar-lo. De fet, si acceptem utilitzar bzr, que és l'opció per defecte, no ens caldrà configurar res. De totes maneres, jo tinc la partició d'usuaris /home separada de la resta del sistema. Això em permet reinstal·lar Ubuntu sense gaires problemes. Però també seria convenient que les còpies de /etc es fessin sobre la partició d'usuaris. Per fer-ho, crearem el repositori sota /home, i l'enllaçarem des de /etc. Això ho hem de fer abans d'instal·lar l'etckeeper. Veiem-ho:
$ sudo mkdir -p /home/etckeeper/.bzr && \
  sudo ln -s /home/etckeeper/.bzr /etc/.bzr && \
  sudo apt-get install bzr etckeeper 
Ara, cada vegada que fem canvis manuals als fitxers de /etc poder fer un commit per guardar els canvis. Per exemple, el primer podria ser:
$ sudo etckeeper commit "Primera importació"
De fet, només haurem de pujar els canvis nosaltres si editem fitxers de configuració a mà (i no volem esperar), ja que k'etckeeper s'executa automàticament cada vegada que instal·lem/eliminem paquets, i un cop cada dia.

De vegades, potser també voldrem saber quins canvis hi ha pendents de guardar:
$ sudo bzr status /etc/
O veure quins canvis s'han fet al llarg de la història:
$ sudo bzr log /etc/
Finalment, comentar que s'hi hem de reiniciar el repositori perquè hem tingut algun problema, ho podem fer amb la comanda:
$ sudo etckeeper uninit
Amb això, ja teniu a lloc segur els vostres valuosos fitxers de configuració!

3 de juny del 2011

Ubuntu: fent que l'espai lliure estigui disponible

Si sou del que teniu els discos força plens i feu servir el monitor de sistema per veure com aneu d'espai, potser haureu notat que hi ha una columna que indica l'espai lliure i una altra que fa el mateix per l'espai disponible, tal com es veu a la imatge:
Si us hi fixeu, aquesta diferència pot ser de uns quants GB. En la partició de /home de l'exemple són més de 4GB.

De fet, es tracta exactament d'un 5% del total de l'espai de la partició. El sistema el reserva per l'usuari administratiu (root), per tal que si el disc es queda sense espai pels usuaris normals, l'administrador hi pugui accedir sense problemes i solucionar el tema. Aquest 5% es va fixar quan els disc eren molt petits, i no era gaire espai, en realitat. De fet, amb uns pocs MB n'hi ha prou. En canvi, avui en dia, si tenim una partició de 500GB, estaríem parlant de 25GB. No us sembla que valdria la pena recuperar-los?

Per fer-ho utilitzarem la comanda tune2fs. Hem de fer-ho, però, amb la partició desmuntada. Per saber quines particions cal desmuntar, observeu el dispositiu que us indica en el monitor de sistema. Com que no podem desmuntar la partició del sistema, en general, haurem d'arrencar des d'un LiveCD o d'un USB i, en aquest cas, ja tindrem les particions desmuntades.

Per si no fos així, i seguint amb l'exemple anterior, si volem desmuntar la particó /home:
$ sudo unmount /dev/sda6
I ara, reduïm l'espai que reserva el sistema al percentatge que ens interessi:
$ sudo tune2fs -m 0 /dev/sda6
El paràmetre -m 0 indica que reservem un 0%, és a dir, que no hi ha cap reserva. Jo utilitzo aquest valor per les dades, i un -m 1 (1%) per la partició del sistema. Amb això n'hi ha ben bé prou, i es recuperen una bona colla de GB !

30 de maig del 2011

Burg: arrenca en mode gràfic. De veritat!

Si, com em passa a mi, heu de treballar de tant en tant amb sistemes operatius heretats (com ara el windows), segur que teniu el grub instal·lat per decidir en quin sistema operatiu voleu arrencar el vostre ordinador. El grub fa temps que permet definir una imatge de fons, però la selecció s'ha de fer encara en mode text, movent-se per una llista.

Si voleu alguna cosa més espectacular, podeu començar a utilitzar el burg. Mireu:

Us agrada? Doncs, si us animeu, el millor és instal·lar-lo des d'un repositori PPA:
$ sudo add-apt-repository ppa:n-muench/burg && \
  sudo apt-get update && \
  sudo apt-get install burg-pc burg-themes burg-emu 
Durant el procés, ens demanarà en quin disc instal·lar el carregador del burg i ens detectarà i configurarà els sistemes operatius que tinguem a l'ordinador.

Tot seguit, podem editar les opcions del burg per canviar el mode gràfic, eliminar les opcions de recuperació per tenir un menú menys poblat, activar un sorollet (beep) a l'inici... Ho podem fer amb:
$ gksudo gedit /etc/default/burg &

Una altra cosa que us aconsello és eliminar les opcions d'arrencada de recuperació en windows. Són particions ocultes que acostumen a estar presents en els portàtils, quan no ens han subministrat els CD's del sistema. Podria ser perillós que algú arrenqués en aquest mode, ja que podria deixar el PC "nou de fàbrica". I això no ho volem!

El meu consell és trobar l'entrada correcte per arrencar el windows a /boot/burg/burg.cfg i moure-la al fitxer /etc/burg.d/40_custom (la resta les podem copiar, però comentades, per si algun dia les necessitem). Tot seguit, movem el fitxer 30_os-prober per tal que no es detectin automàticament les particions del windows.
$ gedit /boot/burg/burg.cfg /etc/burg.d/40_custom && \
  sudo mkdir /etc/burg.d/old && \
  sudo mv /etc/burg.d/30_os-prober /etc/burg.d/old && \
  sudo update-burg
Si tot ha anat bé, ens haurà detectat només les particions que ens interessen.

El burg ja ens ve amb molts temes per poder escollir. Però a mi m'agrada el "Autumn-refined", perquè és l'únic que he vist que té el rectangle de selecció transparent. Si voleu instal·lar temes nous, ho heu de fer a /boot/burg/themes. I si voleu canviar la imatge de fons d'un tema, també ho podeu fer. Simplement copieu un fitxer background.png al directori del tema escollit.

Per poder veure els canvis que heu fet sense haver de reiniciar, ho podeu fer amb:
$ sudo update-burg && \
  sudo burg-emu 
Mentre esteu en el menú del burg, podeu utilitzar les següents tecles:
* t - Permet escollir el tema entre els disponibles
* e - Edita la comanda d'arrencada actual
* f - Mostra/amaga els diferents kernels disponibles
* c - Obre un terminal
* F7 - Llista els kernels disponibles
* F9 - Apaga
* F10 - Reinicia
* ESC - surt del menú

Finalment, si per algun motiu perdeu el carregador del burg, el podeu tornar a instal·lar amb:
$ sudo dpkg-reconfigure burg-pc
I això és tot. Gaudiu d'una arrencada en mode gràfic. De veritat.

28 de maig del 2011

Reduint l'ús del swap a Ubuntu: controlant vm.swappiness

Si teniu un ordinador amb prou memòria, posem més de 2GB, potser us haureu adonat que malgrat que hi hagi encara força memòria disponible l'Ubuntu comença a utilitzar la memòria secundària (swap), movent dades cap al disc. Això es deu a que està configurat com a servidor i, per tant, desplaça les dades que no necessita de moment per poder acceptar càrregues de treball que puguin arribar més endavant. Però en un sobretaula personal, el que notem és que va més lent, i aquestes càrregues normalment no arribaran mai.

Per sort, podem configurar-ho de manera diferent, controlant la variable 'vm.swappiness', posant-hi valors entre 0 i 100. Valors propers a 100 tendeixen a moure a disc tot el que es pugui, mentre que valors propers a 0 fan que no es mogui res a disc fins que no quedi més remei.

Per mirar el valor actual podem utilitzar:
$ sysctl vm.swappiness 
Si no l'hem tocat abans, ens retornarà un 60. Per canviar-ho a un nou valor que aprofiti millor la memòria disponible, ho podem fer amb:
$ sudo sysctl -w vm.swappiness=10
Un cop comprovat que el valor assignat ens funciona bé amb la memòria que tenim, podem fer el canvi definitiu editant el fitxer de control:
$ gksudo gedit /etc/sysctl.conf
Anem al final del fitxer i afegim la línia:
vm.swappiness=10
Evidentment, podem canviar el 10 pel valor que més ens convingui. En concret, jo el poso directament a 0. I en un sistema amb 2GB de memòria principal, va prou bé. Us ho asseguro.

25 de maig del 2011

HP dm1-3120es: actualització de la BIOS pel soroll del ventilador

Anteriorment ja us he parlat del HP dm1-3120es, que és un portàtil amb el preu d'un netbook o un netbook amb prestacions de portàtil, segons com es miri. Per mi, el seu gran defecte està en el ventilador, que fa molt de soroll, tot i que fins a cert punt es pot controlar.

Doncs bé, HP ha tret una actualització de la BIOS, concretament la F.12:

I, mirant els canvis, ens adonarem que adreça justament el problema del soroll del ventilador.

Per instal·lar-la hem d'executar el programa des del Windows. Si hem tingut la precaució de conservar les particions originals de HP, seguim les passes i no hi haurà cap problema.

El resultat final és prou bo, i sembla que el soroll s'ha reduït a uns nivells acceptables si no li exigim molt al portàtil. És a dir, que si normalment esteu per la web, consultant correus o editant text, notareu (i molt) el canvi.

Però no us enganyeu, tampoc no serà totalment silenciós. El ventilador deu ser de baixa qualitat, i això no es soluciona amb una actualització de la BIOS.

15 de maig del 2011

Dropbox a Ubuntu

Si ja us heu passat al Natty, possiblement trobareu que l'Ubuntu One, el sistema de còpia de seguretat al núvol d'Ubuntu, ja funciona prou bé: les notificacions estàndards del que està fent han fet desaparèixer la incertesa sobre si realment està funcionant o no que hi havia en les versions anteriors.

Ara bé, per motius de feina vaig haver de provar el Dropbox, un servei similar, i he de reconèixer que funciona molt i molt bé, en totes les versions d'Ubuntu i també en windows.

Si us animeu a provar-lo, el podeu instal·lar a partir d'aquesta pàgina.


En la versió gratuïta tenim 2GB, però els podem ampliar amb opcions de pagament, o convidant amics. Per cada amic que s'apunti, tant ell com nosaltres rebrem 250MB extra, fins a un màxim de 8GB.

Si voleu començar amb aquest petit extra, us podeu apuntar seguint aquest enllaç, referenciant-me a mi. Us prometo que faré bon ús dels meus 250MB!

14 de maig del 2011

Posant Ubuntu a un HP dm1-3120es (3) controlant el ventilador

En la primera part d'aquesta sèrie, us vaig comentar com fer espai per a noves particions per a l'Ubuntu en el HP dm1-3120es, i en la segona part, com instal·lar-lo i afegir-hi els controladors que li manquen.

El portàtil funciona molt bé, però té un defecte: el ventilador, que fa molt soroll. Si no us importa, cap problema. Però si us agrada treballar en un silenci de biblioteca, cal fer-hi alguna cosa. En windows, porta una aplicació que permet controlar el nivell de soroll del ventilador. Però i en Ubuntu?

Després de buscar força, he trobat dues aplicacions que ens poden fer el fet:
* sensor-applet: ens permet posar en la barra d'eines la temperatura de la CPU.
* thinkfan: permet controlar el ventilador segons la temperatura.

Com sempre, les podem afegir amb el Synaptic, o des del terminal amb:
$ sudo apt-get install sensor-applet thinkfan
El thinkfan és un programa desenvolupat originalment pels ordinadors Thinkpad (Lenovo, abans IBM). De totes maneres, serveix per tot els que permeten un control a través de la interfície ACPI.

Per configurar-lo, hem d'editar el fitxer /etc/modprobe.d/thinkpad_acpi.conf
$ gksudo gedit /etc/modprobe.d/thinkpad_acpi.conf &
El seu contingut ha de ser:
options thinkpad_acpi fan_control=1
Tot seguit editem les opcions per defecte per tal que s'inicii automàticament el servei:
$ gksudo gedit /etc/default/thinkfan &
En aquest fitxer hem de assegurar-nos que hi posi:
START=yes
Ara, només cal reiniciar l'ordinador i ja tindrem el control del ventilador activat.

Ja us aviso que tampoc no fa miracles, però és molt millor que abans, això segur.

Actualització: Sembla que HP s'ha adonat del problema i ha proporcionat una actualització de la BIOS que sembla que funciona prou bé.

9 de maig del 2011

Posant Ubuntu a un HP dm1-3120es (2) instal·lant i buscant controladors

En la primera part d'aquesta sèrie, us vaig comentar com fer espai per a noves particions per a l'Ubuntu en el HP dm1-3120es. Arribats en aquest punt, ja ho tenim tot preparat per instal·lar el sistema operatiu.

Com que el portàtil és de tipus netbook i no té unitat òptica, hem d'arrencar amb un Live-USB. D'altre banda, m'he decantat per una versió Ubuntu Lucid, que és LTS (amb suport de llarga durada). En general, opto per les versions LTS quan l'ordinador no és per mi i no puc (o vull) fer un manteniment constant.

Cal anar en compte en fer la selecció manual de particions. Per la resta, la instal·lació és fàcil i ràpida (teniu una magnífica guia a www.gnulinux.cat). Un cop completada, el primer que faig és actualitzar la distribució amb l'ordinador connectat per cable. Tot i així, no hi ha suport per la xarxa sense fils, cosa que ja em temia. Per això és bo tenir la connexió per cable :-).

El portàtil porta una Ralink RT5390. Buscant per la xarxa trobo la solució, que us resumeixo tot seguit:
  1. Descarreguem el controlador de www.ralinktech.com --> Software --> Linux
  2. Descomprimim el fitxer i anem al directori que s'ha creat.
  3. Entrem dins el directori 2010_xxx
  4. Veurem un directori os/linux/ i hi entrem
  5. Editem el fitxer config.mk tal com diu a continuació:
    HAS_ATE=y (no cal canviar-ho, originalment ja està bé)
    HAS_WPA_SUPPLICANT=y (no cal canviar-ho, originalment ja està bé)
    HAS_NATIVE_WPA_SUPPLICANT_SUPPORT=y (no cal canviar-ho, originalment ja està bé)
    HAS_ANTENNA_DIVERSITY_SUPPORT=y (aquest cal canviar-ho, originalment era n)
  6. Ara obrim un terminal i anem al directori 2010_xxx on fem:
    $ sudo make
    $ sudo make install
  7. Si no hi ha errors en la compilació, reiniciem el servei (o l'ordinador) i ja està. A navegar.
Cal recordar si es fa una actualització del nucli, caldrà recompilar i instal·lar de nou aquest controlador, o ens quedarem sense xarxa.

L'altre controlador que pot convenir baixar és el de la tarja gràfica. Recordeu que el HP-dm1 porta un processador E-350 de AMD, que és una APU. És a dir, que té integrada la gràfica. En aquest cas, és una Ati HD6310. Per tant, anem a la pàgina de www.amd.com -> suport -> Catalyst i descarreguem el controlador. Per instal·lar-lo, només cal donar-li permisos d'execució i seguir les instruccions.

I amb això ja tenim tot el sistema a punt! A gaudir-ne! Això, si no és que el soroll del ventilador se us fa insuportable. Però no patiu: que es pot controlar.

6 de maig del 2011

Posant Ubuntu a un HP dm1-3120es (1) fent espai al disc

A casa hem decidit comprar un ordinador tipus netbook, però que fos apte per ser utilitzat com a ordinador principal. Això implica un processador més potent que un Atom, i també una pantalla de 12", però tot amb un preu contingut.

Ja us dic que no hi ha gaires opcions. Hi ha pocs portàtils amb pantalla de 12", i la majoria són de gama mitja o alta, en competència amb Mac i, per tant, surten del nostre rang de preus desitjat.

Tornant a un netbook, hi ha bàsicament dues opcions: una basada en un Atom de doble nucli com el D525 i gràfics NVIDIA ION2 i una altra basada en els nous processadors de AMD amb gràfica integrada. Ens hem decantat per aquesta darrera opció, comprant un HP dm1-3120es.


Les especificacions són força bones:

* Processador AMD de doble nucli E-350 ( 1,6 GHz, 1 MB de mòria L2 )
* 3 GB de memòria DDR3
* Disc dur SATA de 500 GB (7200 rpm)
* Pantalla de 11.6" de resolució 1366 x 768
* Gràfica AMD Radeon HD 6310M integrada en el processador

I, és clar, Windows 7 Home Premium de 32-bits.

Tot per uns 400€, comprat a la botida de HP i ja posat a casa. Si hi esteu interessats, proveu amb els codis de descompte següents:

* 4% de descompte. Fins el 30/06/2011. Codi: HP4DTO
* 3% de descompte si pagues amb Paypal. Codi: PAYPAL3HP

Evidentment, el primer que cal fer és instal·lar-hi Ubuntu. I de seguida ens trobem amb el primer problema. Tal com podeu veure en la imatge següent, totes les particions del disc estan ocupades:

Evidentment, una opció és eliminar-ho tot i deixar només Ubuntu, però en general no voldrem ser tan dràstics. Per tant, primer cal eliminar una de les particions per poder fer una partició estesa, redimensionar la resta, i afegir-hi les particions pel Linux. Quina?

* /dev/sda1 és una partició de boot (càrrega) que utilitza HP. Si la toquem interferim en el seu sistema i segurament tindrem problemes.
* /dev/sda2 és la partició del Windows.
* /dev/sda3 és la partició de recuperació del sistema. Ens permet deixar el portàtil com acabat de sortir de fàbrica en cas que hi hagi algun problema.
* /dev/sda4 sembla que és una partició per actualitzar la BIOS.

En resum, millor no tocar ni la 1, ni la 4. La 2 la reduirem per generar espai, i hem d'eliminar la 3. Abans, però, hem de fer una còpia de seguretat del sistema de recuperació, per si de cas. Ho podem fer des del windows amb una gravadora de DVD externa o una clau USB de 32GB (en demana 16GB, però en realitat no hi cap, ja que la partició fa 17GB). Per desgràcia, tampoc no admet un disc dur per USB. Ho sé perquè ho he provat, tot això. De fet, fins i tot vaig mirar quant valia comprar els DVDs de recuperació directament a HP: val 40€ !

Al final, he arrencat amb un Live-USB i amb el gparted (editor de particions) he fet una còpia de les particions sobre un disc dur extern connectat per USB. Amb això ja he pogut crear les noves particions per l'Ubuntu:


Tal com podeu veure /dev/sda3 ha passat a ser una partició estesa on hem afegit la resta de particions: dues pel Linux (una per l'arrel i l'altre pel /home; no hi he posat swap) i una altra per les dades del windows.

I per avui ho deixarem aquí, a punt per instal·lar el nostre estimat Ubuntu, cosa que farem en la segona part d'aquesta sèrie, afegint manualment els controladors que no venen de sèrie. I, finalment, posarem el soroll del ventilador sota mínims.